Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Calls
Historiografia catalana
Revista anual de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català creada el 1986.
Calls fou la primera publicació catalana amb treballs dedicats específicament a l’estudi del judaisme a Catalunya, fruit de la inquietud i les necessitats de l’esmentada associació A més d’omplir les mancances en aquest àmbit, intentà posar Catalunya al nivell de la resta de països europeus, molts dels quals ja tenien una tradició consolidada pel que fa als estudis judaics Les pàgines de Calls són extenses, complexes i rigoroses, i fan una especial atenció al significat de la presència dels jueus a Catalunya En el segon volum 1987 es publicà la primera traducció íntegra a una…
Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica.
En fou el precedent l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, constituïda el 1985 a Tàrrega, presidida fins el 1988 per Jaume Riera i Sans i posteriorment, fins el 1992, per Eduard Feliu i Mabres Dissolta l’ADEJUC el 1993, hom creà la Societat Catalana d’Estudis Hebraics com a filial de l’IEC el 1995, que tingué com a president Eduard Feliu, fins a la seva mort 2009 Des d’aquest any ocupà el càrrec Pere Casanellas, que el febrer del 2020 fou rellevat per Jordi Casanovas Miró Té com a finalitat general el conreu dels estudis històrics i filològics relacionats amb la…
Atid
Comunitat jueva de caràcter progressista.
Fundada a Barcelona el 1999, té per objecte promoure la vida jueva i els seus valors socioculturals i religiosos És membre de la Unió Mundial pel Judaisme Progressista i el Consell Europeu de Comunitats Jueves
Didakhé
Escrit cristià no canònic dels voltants de l’any 70.
El seu nom complert en grec és Διδαχή τῶν δὡδεκα ἀποστόλϖν ‘Doctrina dels dotze Apòstols’ Especialment venerat per l’Església primitiva, serví de model com a primer esquema d’ordenació eclesial Conté la doctrina més elemental d’ordre pràctic, litúrgic i moral requerida per a la iniciació cristiana D’autor desconegut, hom el creu redactat probablement a Síria o a Palestina per un doctor cristià provinent del judaisme
Eclesiàstic
Llibre deuterocanònic conegut també amb el nom de Saviesa de Ben Sira.
Segons les dades de la versió grega, l’autor “Jesús, fill de Sira”, havia estat un escriba que cap a 190-175 aC escriví l’obra en hebreu un net seu la traduí al grec i hi afegí un pròleg Actualment hom disposa d’un text hebreu, desconegut fins ara, que abasta unes tres cinquenes parts de la versió grega, força corromput, però al qual hom presta com més va més atenció Tant pel contingut com per la forma externa, l’obra pertany a la literatura sapiencial Doctrinalment és un compendi de la doctrina religiosomoral del judaisme, dins una línia conservadora i amb un cert afany…
Abraham
Patriarca, tingut pels hebreus com a progenitor a través del seu fill Isaac, i també pels àrabs a través de l’altre fill Ismael.
Segons el Gènesi , fou del clan de Terha i visqué a la regió d’Ur de Caldea Monoteista dins un medi politeista, segons aquesta font bíblica, fou cridat per Déu, que l’invità a traslladar-se a Canaan Junt amb els seus travessà tota la Síria i arribà a Siquem, on s’installà Obligat per un període de fam, emigrà a Egipte Retornat a Canaan, salvà el seu nebot Lot, que Kedor-Laómer, rei d’Elam, tenia presoner El rei-sacerdot Melquisedec, de Salem, el beneí Atès que la seva muller, Sara, era estèril, havia tingut un fill, Ismael, d’una esclava anomenada Agar Però Jahvè li assegurà que tindria un…
Mišnà
Conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà
.
La compilació de les diverses prescripcions de la Mišnà fou iniciada al s I per 'Aqibà ben Yosef i assolí un codi definitiu al s III amb Yehudà ha-Nasí 135-219 dC És estructurada en sis parts, o grups de lleis, referents a les festivitats, el matrimoni, el dret civil i penal, el culte en el temple i la purificació legal Juntament amb els comentaris posteriors de les escoles rabíniques de Palestina i Babilònia Guemarà, forma part del Talmud
els Setanta
Nom amb què és coneguda la traducció grega més important de l’Antic Testament.
Segons la llegenda, Ptolemeu II 285-244 aC obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc , destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres El pròleg de la versió grega de l’Eclesiàstic 132 aC suposa que el…
Jüdisches Museum Berlin

Sala del Jüdisches Museum Berlin
© Jüdisches Museum Berlin / Thomas Bruns
Museu
Museologia
Museu de Berlín obert l’any 2001 que presenta la història de dos mil anys de judaisme a Alemanya.
El projecte s’inicià uns 25 anys abans de la inauguració, però no es pogué concretar del tot fins al setembre del 2001, en què fou inaugurat enmig d’una gran festa ciutadana L’edifici, obra de l’arquitecte Daniel Libeskind, es finalitzà l’any 1999, fou guardonat amb el premi alemany d’arquitectura i ha esdevingut un referent En el muntatge museogràfic els visitants poden recórrer els 3 000 m 2 de les 11 seccions en què s’estructura l’exposició permanent, seguint un fil cronològic a través del qual es recorre la història de la cultura jueva a Alemanya L’Holocaust nazi també és tractat en el…
Pentecosta
Solemnitat religiosa que en el judaisme i en el cristianisme s’escau el cinquantè dia (en grec Πεντηκοστή) després de la Pasqua.
Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes šabuot , pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols , davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües glossolàlia , signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles Entre els cristians…