Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Ciutat de la Justícia

Ciutat de la Justícia, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
© URBICSA
Complex urbanístic situat als termes municipals contigus de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat que acull institucions i serveis judicials d’ambdues ciutats.
Començà a entrar en servei al febrer del 2008 i fou oficialment inaugurada el 2 de maig de 2009 Ocupa una superfície construïda total de 232368 m 2 als terrenys on hi havia hagut l’antiga caserna de Lepant Consta de vuit edificis de diferents dimensions, grandàries i colors, sis dels quals estan destinats a usos pròpiament judicials corresponents als jutjats d’instrucció i família, els jutjats penals, els jutjats civils, la fiscalia, l’Institut de Medicina Legal i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, i els altres dos, a usos empresarials i comercials Fins aleshores aquests…
ronda d’en Tarrés
Grup policíac de vigilància de Barcelona, creat l’any 1847 o 1848, famós per l’arbitrarietat i la violència dels seus procediments, i dirigit per Jeroni Tarrés.
Tenia fama d’ésser composta per malfactors Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal
De batalla
Història
Militar
Tractat de cavalleria titulat també Libellus de batallia facienda, escrit, en català, entre el 1251 i el 1255 i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona.
És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges Fonamentat en els Usatges , amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

Exemplar num. 67 de la revista Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (2011)
Arqueologia
Revista bilingüe editada a Palma, Mallorca, des del 1885.
El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio , d’Antoni R Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania , de Josep Maria Quadrado
Cambra de Representants
Cambra baixa del congrés dels EUA.
Consta de 435 membres elegits per a dos anys proporcionalment al nombre d’habitants de cada estat cada membre representa com a terme mitjà de 300000 a 400000 habitants El Senat i la Cambra de Representants estan en pla d’igualtat en l’aspecte legislatiu, llevat en matèria d’imposts, en què únicament la Cambra de Representants posseeix la iniciativa, així com en el cas de l’ impeachment Ambdues cambres posseeixen també atribucions constitucionals, electorals i judicials
Biblioteca Nacional del Parlament
Biblioteca pública amb seu a Tòquio.
Fundada el 1948, té el dipòsit de les publicacions japoneses També conserva les publicacions del govern dels EUA i és el centre japonès d’intercanvi i informació de llibres Té una organització similar a la Library of Congress de Washington, és dividida en set departaments i 30 altres biblioteques disperses per les branques executives i judicials del govern, les quals totalitzen 3 600 000 volums Publica diversos periòdics bibliogràfics, jurídics, econòmics i estadístics, com ara Bibliografia Nacional Japonesa i Índex de Periòdics Japonesos
Privilegi General d’Aragó
Història
Privilegi concedit pel rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó el 1284 a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa
.
Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals
Agència de Ciberseguretat de Catalunya
Dret
Organisme de la Generalitat de Catalunya que té per finalitat garantir la seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques.
Fou creada per la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de juliol de 2017 Substitueix el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya CESICAT, creat el 2009 Té com a principal missió garantir la seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques i els sistemes d’informació en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i de tot el seu sector públic, en collaboració amb els organismes judicials i policials Tot i les seves atribucions, en principi no està facultada per a investigar els ciberatacs i els ciberincidents, bé que en el redactat finalment aprovat s’hi…
Arxiu Històric de Girona

Seu de l’Arxiu Històric de Girona
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Girona.
Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, de l’administració perifèrica de l’estat, de l’administració local arxius municipals de Celrà, Medinyà, Quart, Sant Julià de Ramis i Diputació de Girona, del corregiment de Girona, de l’administració reial i de districtes notarials a més, també disposa de fons…