Resultats de la cerca

Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de formar esquiadors a la comarca L’any 1990 fou refundat després d’un llarg període d’inactivitat Practica l’esquí alpí i l’esquí de muntanya Organitza la cursa Open Vall Fosca, la Cronoespot, una cronoescalada a Espot i la Vertical Cabanera També organitza cursos d’iniciació i de tecnificació Practica l’esquí habitualment a l’estació de Gran Pallars El 2011 tenia 1300 socis

Fundat el 1974 sota l’empenta de Jose Bochaca, el seu primer president fou Joaquim Boixadós Organitza proves cicloturistes com la Marxa Verge dela Ribera des del 1989 i de bicicleta tot terreny El 2000 inicià la Marxa Cicloesportiva la Bonaigua, amb un recorregut de 185 km i 2700 m de desnivell positiu, que amb el temps s’integrà al circuit de llarga distància Dona suport tècnic al centre BTT del Pallars Jussà L’any 2003 tenia 105 socis

Fou fundat el 1929 No hi ha dades sobre la seva participació en competicions dela federació fins a la temporada 1949-50, que jugà el campionat d’adherits Posteriorment es mantingué en categoria comarcal fins a l’inici dels anys seixanta Després d’un període d’inactivitat, el club tornà a renéixer el 1973 i, entre el 1993 i el 2011, competí a primera territorial Del seu planter han sorgit els jugadors Marc Bertrán i Carles Puyol Juga al terreny del pavelló municipal d’esports

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA La xarxa de FGC es desenvolupa en dues unitats d’una banda, el servei de ferrocarril, que inclou dues línies d’àmbit exclusivament barceloní Plaça Catalunya – Avinguda Tibidabo i Plaça Catalunya – Reina Elisenda, tres línies Barcelona – Vallès Terrassa, Sabadell i Sant Cugat,…

La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració dela vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol dela muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o…

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur ,…

Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una…