Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Copa José O’Neill

Lliurament de premis de la Copa José O’Neill
Reial Club de Polo de Barcelona
Hípica
Torneig internacional femení de polo que se celebra anualment al Reial Club de Polo de Barcelona des del 2004.
És la primera competició de polo femení que es disputà a l’Estat espanyol Prengué el nom de José O’Neill, gran aficionat a aquesta disciplina hípica i expert en doma clàssica, que en patrocinà la primera edició i d’aleshores ençà es convertí en el padrí del polo femení a Catalunya Es disputa al mes de març i hi han participat equips procedents de països com França, Irlanda, Holanda, Suècia, Argentina, Alemanya, Estats Units o la República Dominicana
Acadèmia del Cinema Català

Lliurament dels IV premis Gaudí, atorgats per l’Acadèmia del Cinema Català
© Acadèmia del Cinema Català
Cinematografia
Institució creada el 21 de febrer de 2008 amb l’objectiu de fomentar la producció cinematogràfica realitzada a Catalunya, aglutinar els professionals que en formen part i difondre aquest cinema internacionalment.
La formen quatre categories d’acadèmics numeraris, associats, membres d’honor i premis Gaudí d’Honor Entre les seves activitats hi ha la concessió dels premis Gaudí , els quals, creats el 2008 i atorgats el 2009, substituïren els Premis Barcelona instituïts el 2002 pel Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Joel Joan i Juvé en fou nomenat primer president, càrrec en el qual fou rellevat l’abril del 2013 per Isona Passola , reelegida el 2017 El juny del 2021 la directora Judith Colell fou elegida nova presidenta de l’Acadèmia
Club Tennis Lleida

Lliurament de premis del trofeu Ana Huidobro del 2011, organitzat pel Club Tennis Lleida
Club Tennis Lleida
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Lleida.
Fundat al voltant de l’any 1918, participa en els campionats estatals masculins i femenins absoluts Disposa d’escola de tennis i més de trenta equips en totes les categories d’edat que participen en les competicions del tennis català, la majoria en categoria d’or Al llarg de la seva història, organitzà competicions com la Copa de Sa Majestat la Reina, la Copa Galea, dues eliminatòries de la Copa Davis, una de la Fed Cup femenina, o els actuals concursos internacionals el trofeu femení Ana Huidobro, del circuit WTA, i una prova del Circuit de Tennis Català de l’ATP També té escola de pàdel i…
Liber dotationum antiquarum
Historiografia catalana
Cartulari antic de l’Arxiu Capitular de Vic que recull els privilegis, testaments, donacions i altres actes de lliurament de béns a l’església de Vic.
És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 fulls 38 × 29 cm, amb foliació antiga en xifres romanes i foliat darrerament a llapis amb xifres aràbigues L’enquadernació no és original en fer-la es tallaren els fulls escapçant-ne la foliació d’alguns, i s’hi afegiren dues guardes de pergamí i un plec de tres folis de paper a-c on hi ha un índex Tal com consta en el vers del foli I, el feu compilar Gilabert de Mont-ral, canonge oblat de la catedral de Vic 1202, ardiaca de la Seu d’Urgell 1220, ardiaca de Vic 1240 i mort el 1248, qui en sufragà les despeses amb la voluntat de recollir-hi els…
tractat de Troyes
Història
Tractat signat entre Carles VI de França i Enric V d’Anglaterra, el 21 de maig de 1420, en el qual Carles VI, pressionat per Felip el Bo, duc de Borgonya, reconegué Enric V com a hereu del reialme francès, amb la la condició que esposés Caterina de França (filla de Carles VI).
El tractat, que representava el lliurament de França als anglesos i desposseïa dels seus drets el delfí, el futur Carles VII, no fou acceptat per aquest que, a la mort del seu pare 1422, fou reconegut com a rei pels armanyaguesos
conveni de l’Hospitalet

Signatures del conveni de l’Hospitalet
Història
Acord secret signat a l’Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió.
El conveni establia, d’acord amb els termes del tractat d’Utrecht , l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
edicte de Nantes

Edicte de Nantes
© Grands Documents de l'Histoire de France, Archives Nationales
Història
Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d’abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió.
Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que…
pactes del Laterà
Història
Acords diplomàtics entre el regne d’Itàlia i l’estat del Vaticà signats l’11 de febrer de 1929 per Mussolini i el secretari d’estat, cardenal Gasparri, pels quals hom posava fi al conflicte entre la Itàlia unificada i els Estats Pontificis desapareguts de fet amb l’ocupació de Roma el 1870.
Comprenien tres documents un tractat polític reconeixent l’estat del Vaticà, un concordat i una convenció financera Pel primer era suprimida la llei de garanties del 1871, no acceptada per Pius IX, i reconegut l’estat del Vaticà El concordat signat representà l’acceptació de l’Església Catòlica com a oficial de l’estat italià, les escoles confessionals, la validesa dels matrimonis canònics, etc Desaparegut el feixisme, la república ratificà el concordat, però posteriorment hom n'ha plantejat la renovació, sobretot d’ençà de l’aprovació de la llei del divorci 1970 El tercer document era el…
Amitābha Amida [Amitābha]
Uns dels principals bodhisattva del budisme mahāyāna.
Una altra interpretació el considera un dels dhyāni-buddha El seu nom significa en sànscrit ‘llum infinita’ Segons la tradició, Amitābha ha promès de no accedir a la beatitud final fins la salvació de tots els éssers D’origen probablement iranià, regna a l’Occident en un paradís o país pur sànscrit sukhāvatī xinès quingtu japonès jōdō per entrar al qual cal solament la fe i el lliurament a Amitābha Aquesta fe és suficient per als pitjors pecadors que recorden i repeteixen el seu nom abans de morir no són, per tant, necessàries les bones obres Aquesta doctrina, que és exposada…