Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Museu de la Història de la Medicina de Catalunya
Museu
Museu de Barcelona creat per la Fundació Catalana, el Col·legi de Metges de Barcelona i Balears i la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Inaugurat el 1982, consta d’una exposició de tota mena d’instrumentació i aparellatge mèdics emprats antigament —fins a la Primera Guerra Mundial— mostra també manuscrits inèdits de personalitats de la medicina catalana i originals de la correspondència entre metges catalans i eminències d’arreu Té també una biblioteca
Académie Nationale de Médecine
Medicina
Institució científica fundada a París el 1820 amb el nom d’Académie Royale de Médicine.
El 1947 adoptà el nom actual És un organisme consultiu encarregat d’estudiar qüestions de salut, d’alimentació i d’higiene pública Consta de 30 membres titulars repartits en vuit seccions Concedeix diversos premis per treballs mèdics Els seus treballs són publicats mensualment dins el Bulletin de l’Académie
Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública
Medicina
Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l’Institut Català de la Salut.
Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l’assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut En formen part la majoria d’hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d’ajuntaments o de patronats
Estudios
Història
Publicació mensual anarcosindicalista en castellà, apareguda a València en 1929-39, editada per J.Juan Pastor com a continuació de «Generación Consciente» (Alcoi, 1923-25; València, 1925-28).
De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez
Acadèmia Sánchez-Casal
Tennis
Acadèmia internacional dedicada a la formació en l’àmbit educatiu i en el del tennis situada al Prat de Llobregat.
Fundada el 1998 pels exjugadors Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal Té vint-i-set pistes de tennis de superfícies diverses, frontons, pistes de pàdel, gimnàs, camp de futbol, zona hípica i piscines Disposa també de residència, aulari, laboratori tennístic i serveis mèdics Organitza, juntament amb altres clubs, el Torneig Pere Masip per a categories juvenils i tornejos internacionals júnior, com el Nations Cup o ITF junior Cup Ha format tennistes destacats com Andy Murray, Grigor Dimitrov o Svetlana Kuznetsova, entre d’altres
EuropaBio
Associació europea que representa unes 600 empreses i 11 associacions nacionals de biotecnologia.
L’any 1997 decidí la creació d’un comitè constituït per persones independents de la indústria per elaborar un codi ètic, seguint les directrius del grup de bioètica de la Unió Europea L’esborrany elaborat refusà d’entrada l’ús de la clonació per a la reproducció dels éssers humans, i proposà una moratòria al treball amb gens d’embrions humans fins que se n'hagin discutit públicament els aspectes mèdics, ètics, i socials i, en cas necessari, se n'hagin legislat les formes d’ús
Projecte de la Diversitat del Genoma Humà
Projecte de recerca internacional de seqüenciació i comparació de fragments del genoma de diverses poblacions humanes.
Encapçalat pel genetista italià LLCavalli-Sforza, el seu objectiu és entendre la diversitat i la unitat del genoma de tota l’espècie humana El 2002 s’establí la llista de poblacions humanes incloses al projecte, un total de 52, i s’inicià l’obtenció de mostres Les primeres anàlisis comparatives indiquen que el genoma de les diverses poblacions humanes és encara més semblant del que es creia En biomedicina, s’espera que aquesta anàlisi serveixi per a entendre millor les diferents respostes de les poblacions humanes als tractaments mèdics És independent del Projecte Genoma Humà
Sindicat de Metges de Catalunya
Medicina
Organització professional mèdica d’una gran influència a Catalunya i a les Balears (1920-39), sorgida arran del Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (Tarragona).
El 27 de març de 1920 tingué lloc la seva reunió constitutiva, en què foren elegits president i secretari HPuig i Sais i JMestre i Puig A partir del juny del 1920 publicà un Butlletí Aconseguí d’aplegar més del 80% dels metges de Catalunya i de les Balears Fou perseguit i clausurat per la dictadura de Primo de Rivera i suspès definitivament l’any 1939 Creà la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, la Cooperativa de Consum, les Caixes de Previsió i de Crèdit construí el Casal del Metge redactà una Ponència de sanitat i beneficència sollicitada per la Generalitat i contribuí a la delimitació…
Montepio de Montserrat
Història
Societat de socors mutus, per a casos de malaltia, creada per catalans residents a l’Argentina.
Fou creada el 1857 a Buenos Aires per inspiració de Gil Gelpí i Ferro i altres 150 naturals de Catalunya i de les Balears La primera comissió directiva fou presidida per Gil Gelpí i Ferro, i estava formada per Josep Puig i Clavera, Domingo de Bertran i Pau Ramon Com a metges hi figuraren Pau Sabdell i Domingo Capdevila El 1939 canviaren el servei assistencial i installaren els primers consultoris mèdics interns que s’anaren ampliant Actualment els consultoris cobreixen totes les necessitats mèdiques, i inclouen un modern laboratori Les installacions comprenen també la biblioteca…
Obra Benèfico Social del Nen Déu
Institució benèfica dedicada a la infantesa, especialment als discapacitats.
Fou creada l’any 1892 a iniciativa de laics catòlics amb el suport de l’Església de Barcelona i de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors La fundadora d’aquest orde, Carmen González del Niño Jesús, traslladà a Barcelona religioses de l’orde per tal de dur a terme l’obra Inicialment es féu càrrec d’infants ja acollits al barri del Raval, i pocs anys després, beneït pel bisbe Jaume Català , fou fundat l’Hospital del Nen Déu, que ocupà diverses seus fins que al 1923 hom construí un hospital propi al barri de l’Eixample de Barcelona Posteriorment obrí nous centres a Tiana Maresme, i el 1951 …