Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
batalla de Magnèsia
Història
Militar
Batalla lliurada a Magnèsia, a l’hivern de 190-189 aC, entre els romans i Antíoc III de Síria.
Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor
Domici Ahenobarb
Família romana de la gens Domicia.
Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol el 192 aC i vencedor d’Antíoc III a Magnèsia 189 aC Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol 122 aC i derrotà els allòbroges i els averns a la Gàllia construí la calçada que porta el seu nom Via Domicia Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou també cònsol 96 aC, i el seu germà Luci Domici Ahenobarb fou cònsol el 94 aC partidari de Sulla, fou assassinat pels demòcrates Luci Domici Ahenobarb , cònsol el 54 aC, morí a la batalla de Farsàlia lluitant contra Cèsar 48 aC Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou cònsol el 32 aC, i fou un dels…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
expedició dels almogàvers a Orient
Expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…