Resultats de la cerca

El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre'n la tasca En foren els centres pioners els collegis públics Joan Veny i Clar Campos, Es Porxo Deià, Antònia Alzina Llorent, Joan Mas i Verd Montuïri, Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia

Fundat l’any 1927, durant la dècada dels noranta assolí la categoria de preferent territorial La temporada 1996-97, després de jugar a primera territorial, es retirà de la competició i se centrà en el futbol de base Els equips de categories inferiors juguen al camp municipal les Mallorquines

Cada volum contenia, a més d’un calendari, una miscellània literària, en la qual participaren molts escriptors insulars Joan Alcover, Miquel Ferrà, Rosselló de Son Forteza, Salvador Galmés, etc i d’altres com Josep Carner, Carles Riba, Joaquim Ruyra, etc A partir del 1924 inserí una crònica de les activitats culturals mallorquines, ampliada, des del 1931, als esdeveniments polítics

Les seves colleccions més importants foren la ''Biblioteca Les Illes d'Or ' i '' Els Treballs i els dies ', de cultura baleàrica la '' Biblioteca Raixa ', de prosa, i “Balenguera”, de poesia, oberta a tots els Països Catalans Ha publicat l’extens Diccionari català-valencià-balear i les Rondaies mallorquines d’Antoni M Alcover Dirigida per Francesc de BMoll fins a la seva mort, en collaboració amb els seus fills Aina i Francesc, i amb Josep M Llompart, fou l’única editorial de les Illes que aconseguí una llarga continuïtat i un catàleg considerable A més de les sèries en català,…

Molt relacionat amb La Federación de Barcelona, encapçalà el procés d’adhesió a l’AIT de les societats obreres mallorquines —de les quals fou òrgan a partir del gener del 1870— Hi escriviren el fuster Joan Sánchez, el sabater Guillem Arbós, el paleta Francesc Cañellas, etc Pel gener del 1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de La Revolución Social , però els tres números que hom en feu foren segrestats

Publicat a partir del 1966, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues És el cançoner més extens publicat fins ara als Països Catalans i un dels més extensos del món

Entre els seus objectius més immediats hi ha la creació d’una sala museu, la publicació de les seves obres, la creació de premis literaris, d’investigació i d’art, la promoció de l’estudi del llegat Alcover i, finalment, la construcció d’un parc temàtic de les Rondalles Mallorquines La junta rectora és constituïda per representants dels familiars de mossèn Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll, així com de diverses institucions de les Illes Balears el govern, la universitat, el bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca

Es fundà a Palma l’any 1980 La Federació nasqué d’un llarg procés iniciat arran de la commemoració de les noces d’argent de la Capella Oratoriana de Mallorca que se celebrà a Palma el 1973 El 1976 es formà una primera coordinadora de corals mallorquines gestionada per G Marcús, F Batle, J Company, P Mayol i M Vaquer, que es constituí jurídicament el 1986 Des d’aleshores les principals activitats han estat les Trobades i Diades de Cant Coral, Els cors de Mallorca canten Nadal, la Setmana de Cant Coral, les Misses Polifòniques a la Seu, i nombrosos cursos per a la formació de…

Fou redactat per Joaquim Maria Bover com a ampliació de la seva Memoria biográfica de los escritores mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura 1842, i fou editat pòstumament 1868 Conté prop de mil quatre-cents articles —alguns de referents a obres anònimes o a escriptors no nascuts a les Illes—, on consten tant els manuscrits com les obres impreses Malgrat errors de mètode i d’informació, és insubstituïble per les nombroses notícies, sovint extretes de biblioteques inaccessibles o desaparegudes, i pels abundosos texts —molts dels quals inèdits— que…

Es formà arran de la coordinació d’una quarantena d’entitats juvenils mallorquines per crear una plataforma en defensa de la llengua, que al cap de poc es convertí en una associació independent Nascuda amb l’objectiu d’impulsar la normalització lingüística, sobretot entre els joves i promoure l’associacionisme juvenil, posà en marxa campanyes i actes on es mesclaven els caràcters lúdic i reivindicatiu En aquest context posaren en marxa el Correllengua el 1995 El primer es féu a Mallorca i consistia en una cursa anual no competitiva de relleus que creuava tota l’illa, però aviat s…