Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Casal de l’Esport de Tarragona
Esport general
Moviment associatiu sorgit a la ciutat de Tarragona a l’agost del 1936 per seguir fomentant la pràctica esportiva un cop esclatà la Guerra Civil Espanyola.
Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com ara el Gimnàstic, en les modalitats d’atletisme, futbol, bàsquet o ciclisme Altres entitats, com el Reial Club Nàutic o el Lawn Tennis Club Tarragona, en quedaren al marge
Partit Comunista Català
Política
Grup polític format per Jordi Arquer pel novembre del 1928 al marge de la Federació Comunista Catalanobalear.
Reuní uns 300 afiliats procedents de grups marxistes sorgits a l’Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27 Implantat a Sants, a Gràcia i al Clot de Barcelona i a Lleida, aconseguí l’adhesió d’antics membres d’Estat Català Jaume Miravitlles, Martí Vilanova, Domènec Ramon, etc Els seus dirigents, a més d’Arquer, foren sobretot Víctor Colomer, Amadeu Bernadó i Domènec Ramon Usà com a plataforma periodística en 1928-29 L’Opinió i després el 1930 féu aparèixer L’Andreuenc i Treball Pel novembre del 1930 s’uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol
Copa Exposició
Boxa
Trofeu atorgat a la selecció vencedora del Torneig Llatí Amateur de boxa disputat a Barcelona el 1929, en ocasió de la celebració de l’Exposició Internacional.
En aquesta competició internacional participaren quatre seleccions Espanya, Itàlia, França i Bèlgica, amb equips de vuit púgils La competició tingué lloc a l’Olímpia i l’equip italià s’adjudicà la copa pel marge d’un punt sobre el combinat estatal, format únicament per boxadors catalans
tractat de Campoformio
Història
Tractat signat entre França (negociat per Bonaparte i ratificat pel Directori) i Àustria el 1797 a Campoformio (Friül), que posà fi a la Guerra d’Itàlia.
Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia
L’Instant
Periodisme
Diari de la nit, editat a Barcelona de l’1 de gener de 1935 al 25 de desembre de 1936.
Substituí “La Veu del Vespre”, però intentà de donar la imatge d’estar al marge dels interessos de la Lliga Catalana Dirigit per Ignasi Agustí, donà molta importància a la informació radiofònica, als reportatges d’actualitat i a les estrenes teatrals Després del 19 de juliol de 1936 fou controlat per la CNT
Reial Acadèmia d’Agricultura de Lleida
Agronomia
Institució fundada vers l’any 1763 pel corregidor de Lleida Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president.
Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758 Les iniciatives per a artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou gaire eficaç Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765
Club Nàutic Sant Pere Pescador
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Sant Pere Pescador.
Fundat l’any 1970, es troba ubicat al marge dret del Fluvià Promogué la construcció del port fluvial esportiu l’any 1974, que constava d’un atracador per a embarcacions esportives i de pesca, i d’una escullera Posteriorment assumí el rol de promotor d’esports nàutics i fluvials, entre els quals hi havia la motonàutica, l’esquí nàutic i el caiac Ofereix cursos de navegació Disposa de 150 amarradors El 2010 tenia uns 150 socis
NEPTUNE
Xarxa de sensors submarins instal·lada a l’oceà Pacífic per a estudiar els processos tectònics submarins.
El projecte inicial preveia installar 3 200 km de cables de fibra òptica en la zona corresponent a la placa tectònica Juan de Fuca, que es troba en subsidència sota el marge occidental de la placa nord-americana, i és per això una zona de gran activitat sísmica i volcànica Aquest desplegament ha d’anar equipat amb gran quantitat de sensors, càmeres i robots sense cables El cost aproximat d’aquesta xarxa és de 160 milions d’euros
Foment de Civisme
Política
Entitat política mallorquina fundada pel juliol del 1914 per Jeroni Massanet.
Pretengué una acció cultural i regeneracionista, sovint ambigua, al marge del sistema de partits polítics de la Restauració Es presentà a les eleccions municipals de Palma del 1915 i el 1917 Tingué com a òrgan el setmanari “La Vanguardia Balear” S'hi succeïren en la presidència, entre altres, Jeroni Massanet 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, José María Eyaralar 1927-28 i Joan Mulet 1928-30 A partir del 1924 figurà també en els llocs directius Francesc de BMoll
El País Valencià
Setmanari
Setmanari d’Esquerra Valencianista editat a València.
Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina