Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità general del…
marquesat de Dosaigües
Història
Títol senyorial concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava.
Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas, marquesos d’Algorfa
comtat de Barajas
Història
Títol concedit el 1572 a Francisco Zapata de Calatayud y de Cisneros, nebot del cardenal Cisneros.
A partir del 1723 passà als marquesos de Guadalcázar, als marquesos d’Estepa, als comtes de Fernán Núñez, als comtes de Cervelló i als marquesos d’Almonesir La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1921
baronia de Daia
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, prèvia facultat reial, el 1566 per Jaume de Masquefa i la seva muller Aldonça de Rocafull i Requesens, filla del senyor d’Albatera.
Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
baronia de Picassent
Història
Jurisdicció senyorial donada per Pere III el 1364 a Pere de Boïl i de Castellar, senyor de Boïl, Llombai, Catadau i Millars.
Passà als Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Arróspide i als Trénor
marquesat de Benavites
Història
Títol concedit el 1628 a Pere Eixarc de Bellvís Martorell i d’Íxar; amb aquesta concessió restà suprimit el comtat de Benavites, que havia estat concedit el 1624, amb jurisdicció damunt el lloc de Benavites (Camp de Morvedre).
El títol ha passat als Melgar, marquesos de San Juan de Piedrasalbas, i als Narváez, marquesos d’Espeja
comtat de Sallent
Història
Títol concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de Sant Jaume.
Passà als Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner, marquesos d’Ariany
marquesat d’Aimeric
Història
Títol concedit el 1703 al general d’artilleria Bernat d’Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d’Oluja, baró de Rajadell (1632-1707).
El títol passà, per aliances matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe
Mendoza
Llinatge de la noblesa castellana que es consolidà econòmicament i políticament al s. XIV, amb la pujada dels Trastàmara al poder.
Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels Trastàmara A aquesta segona línia…
comtat d’Oliveto
Història
Títol concedit el 1507 en el regne de Nàpols a Pedro Navarro
, a qui fou confiscat, i el 1515 a Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
, baró de Bellpuig.
El 1568 passà als Osorio de Moscoso, marquesos d’Astorga, als Ruiz de Arana, comtes de Sevilla la Nueva, i als Bustos, marquesos de Corvera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina