Resultats de la cerca

Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT ER 1995, de Josep Maria Benet i Jornet GUIÓ VPons, JMBenet i Jornet FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris S Zapata so directe, Joan Vidal so en estudi INTERPRETACIÓ Núria Espert Glòria Marc, Rosa Maria Sardà Assumpta Roca, Anna Lizaran Maria Caminal, Mercè Pons l’estudiant ESTRENA Barcelona i Madrid, 17011977 PREMIS Cartagena de Indias 1997 millor guió i especial del jurat Sinopsi Una estudiant de teatre que vol…

Desenvolupament enciclopèdic La metàfora d’aquest títol remet al marc temàtic del llibre la vellesa amb voluntat de ser viscuda plàcidament Aquest marc, però, no significa una actitud de deixament ni de renúncia de l’activitat vital bàsica del poeta, que és la reflexió sobre ell mateix i el món en què viu Ara, però, aquesta reflexió es fa des d’una posició en quèla memòria i la solitud tenen un paper destacat La solitud no és pas negativa sinó necessària, «clara» quan és assumida com l’actitud del «tu sol amb tu», quan permet enfrontar-te amb tu mateix, «irradia dolcesa» i és un…

Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels…

Noia jove, d’extracció humil i òrfena, nascuda el 1902 No és excepcional ni pel seu físic ni per la seva intelligència El seu caràcter és voluble i contradictori De formació escolar anàrquica, influïda pel seu pare, d’aquí el seu plaer per llegir i escoltar música Ella s’ha creat un món ideal, al qual aspira, i que es concreta a esdevenir l’objecte d’un amor pur i elevat, com ja indica el seu nom, de clara referència petrarquiana L’objectiu principal de la seva vida és el matrimoni com a sortida de la realitat grisa que l’envolta Laura pensa que la felicitat és una fita humana ben legítima i…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre aplega textos que haviapublicat a “Trossos”, a La Revista i a “L’Amic de les Arts” Foix hi construeix un univers poètic en constant mutació que gira a l’entorn de dos temes centrals les obsessions eròtiques i el sentiment d’indefensió Es tracta d’un sistema obsessiu carregat de repeticions i interrelacions d’uns quants motius fonamentals, com és propi dels processos onírics S’hi mostren els diversos intents frustrats del protagonista de posseir la seva estimada, Gertrudis, que es converteix en la metàfora d’un món ideal que pot evocar però…

Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…

Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració…

Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el caràcter simbòlic…

Desenvolupament enciclopèdic Aplega setanta sonets escrits des del 1913, que exposen, amb gran audàcia expressiva i elegant composició, la crisi contemporània de la individualitat que esqueixa el gènere humà Foix va més enllà dels dogmes de l’avantguarda, reprèn les formes poètiques medievals occitanes, toscanes i catalanes i promulga un retorn als orígens per tal de repensar la consciència moral de l’home des de l’escepticisme i la perplexitat Un exercici rotund d’afirmació estètica, moral i cívica, enfront de l’intimisme i l’exhibició sentimental de la tradició romàntica Dividit en sis…