Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
pla de Reforma Interior
Pla de remodelatge urbà del nucli antic de la ciutat de Barcelona elaborat per Àngel Josep Baixeras (1879) i aprovat el 1881 per l’ajuntament de Barcelona.
Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l’Eixample Implicava l’expropiació de 1 990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l’aprovació L’ajuntament comprà els drets d’autor i documentació del pla el 1894 per 950 000 pessetes però no fou fins el 1909, després d’un acord amb el Banc Hispanocolonial 1907, que hom inicià l’obertura de la via A actual Via Laietana el traçat de les vies B i C parcialment obertes fou modificat en part per Antoni Darder 1918 i per Josep Vilaseca 1932…
congrés de Gotha
Història
Assemblea que tingué lloc a Gotha (1875), de la qual sorgí el partit socialista que, el 1890, adoptà el nom actual de Sozialdemokratische Partei Deutschlands
.
El corresponent pla d’acció aprovat, conegut com a programa de Gotha , que suposava un compromís entre les tendències lassalliana i marxista, recollia la teoria sobre la llei de bronze del salari i el principi de la lluita de classes , i fou modificat en sentit marxista, el 1891, en el programa d’Erfurt
entrevista de Salvatierra
Història
Reunió celebrada a Salvatierra (País Basc) entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França el 3 de maig de 1462.
El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat aquest ajut era en canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200 000 escuts Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona
Codi de Napoleó
Dret civil
Recopilació del dret civil revolucionari francès, elaborada entre el 1800 i el 1804, a base de la ponència redactada pels advocats Félix Bigot, Jean Portalis i François Tronchet, pel consell d’estat i pels cossos collegisladors del consolat bonapartista.
Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català
Fuero de los españoles
Dret constitucional
Text legal que definia els drets i deures dels ciutadans de l’Estat espanyol durant el franquisme.
Elaborat per les corts espanyoles i promulgat pel cap de l’estat el 17 de juliol de 1945, fou modificat el 10 de gener de 1967 Tenia caràcter de llei fonamental Reconeixia com a drets, entre altres, la intimitat i la seguretat personals, la lliure expressió del pensament i la llibertat de reunió i d’associació per a fins lícits que no atemptessin contra els principis fonamentals de l’estat Els drets reconeguts podien ésser suspesos totalment o parcialment mitjançant un decret llei Fou derogat per la Constitució del 1978
Fuero del trabajo
Dret constitucional
Text legal que regulava les condicions del treball a l’Estat espanyol durant el franquisme.
Fou promulgat pel cap de l’estat el 9 de març de 1938 i fou modificat per la Llei Orgànica de l’Estat del 10 de gener de 1967 Declarava el manteniment de la propietat privada dels mitjans de producció, la intervenció subsidiària de l’estat en el foment de l’economia, l’ordenació de les empreses com a unitats jeràrquiques de producció, la intervenció de l’estat en la fixació de les normes de treball i les remuneracions, la prohibició dels sindicats obrers de classe, la creació d’una estructura sindical vertical i la prohibició de les vagues obreres Fou derogat per la Constitució…
Xarxa Natura 2000
Xarxa d’espais protegits de la Unió Europea establerta amb l’objectiu de garantir la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de fauna i flora silvestre d’interès comunitari als països membres.
Els espais que componen la Xarxa són les zones especials de conservació ZEC i les zones d’especial protecció per a les aus ZEPA, ambdues designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats, aprovada l’any 1992 pel Consell de les Comunitats Europees i modificat el 1997 La Xarxa Natura 2000 a Catalunya ocupa una superfície de gairebé 620 000 hectàrees, aproximadament una cinquena part del territori Amb l’aprovació el 2006 pel govern català de la nova proposta catalana, la Xarxa Natura 2000 a Catalunya ocupa una superfície total d’1 040 155 ha, de les quals 957 051 són…
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Literatura catalana
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…
Edicions Trabucaire
Editorial
Editorial de la Catalunya del Nord creada el 1985 a Perpinyà amb el nom de Llibres del Trabucaire per Robert Avril, M. Àngels Falquès i Jaume Roure.
S'orientà en un primer moment vers la publicació d’autors nord-catalans en català, sobretot novella, assaig i còmics, amb l’objectiu prioritari de difondre la literatura i la producció escrita en català a la Catalunya del Nord, empresa en la qual ha aconseguit èxits remarcables, com ara la projecció d’alguns escriptors nord-catalans a tota l’àrea catalanoparlant, entre d'altres, Joan-Lluís Lluís o Joan-Daniel Bezsonoff Amb el temps, però, atesa la situació sociolingüística, ha modificat l'estratègia i cada cop més ha inclòs en el seu catàleg obres tant en català com en francès…
Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
Escola de caràcter superior que té l’origen en els estudis d’enginyeria que hom donà a partir del 1851 a l’Escola Industrial Barcelonesa, la qual substituí el 1868.
Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis 1869, mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis 1872-1913, patrocinada per la diputació Un primer pla d’estudis 1862, que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera i el 1907 que hom hi afegí encara un curs més aquesta estructura es mantingué en…