Resultats de la cerca

N'aparegueren cinc volums 1866, 1868, 1873, 1877-79, 1980 i solia constar d’unes 300 pàgines amb illustracions És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’Estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes Tingué collaboradors tan destacats com CPujol i Camps, el mateix ACampaner, VVázquez Queipo, JCabré i Aguiló, AHeiss, APedrals i Moliné i JZobel de Zangroniz entre d’altres

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal esmentar…

Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola i copiades en 1507-08 a Riudellots Conté peces de tema nadalenc, llaors i invocacions a la Mare de Déu Dues es relacionen amb temes de la Passió i, almenys quatre, amb el teatre nadalenc Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farcida escrita en llatí i amb comentaris en català la resta és en català Ha estat editat per ECGirbal 1889-92, per Ernest Moliné i Brasés segurament el 1906, i per Josep Romeu 1949

Fundat el 1933 per persones relacionades amb el Teatre Tívoli del carrer Casp, com Antoni Rossell Fou una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Tennis de Taula, el 1935 Gran dominador del tennis de taula en els primers anys de la postguerra, acumulà sis títols de campió d’Espanya per equips en homes 1943, 1946, 1948, 1951, 1954, 1961, un en dones 1943, dues Lligues 1961, 1962, dotze títols catalans masculins per equips 1942, 1943, 1945, 1948-52, 1954, 1959, 1960, 1961, nou de femenins 1942-48, 1951, 1952 i un de Barcelona masculí 1962 Els germans Jordi i Josep Maria Palés…

Fundat el 1960 amb el nom d’Agrupación Cultural i Deportiva Sentmenat, començà la seva activitat amb un equip infantil dirigit per Josep Maria Torruella, llavors jugador de l’Arrahona, que anà pujant de categoria La temporada 1969-70 debutà a la recent creada Lliga espanyola de divisió d’honor amb un equip format per Ramoneda, Pico Ferrer, Onieva, Torruella, Solernou, Prualla, Segura i Moliné Es mantingué a la màxima categoria fins la temporada 1983-84, i assolí el subcampionat de Lliga 1973, el de la Recopa 1980 i el de la Copa d’Europa 1983 A partir del descens, es convertí en un equip…

Aparegué inicialment amb el títol de Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona  i amb periodicitat trimestral tanmateix, admetia collaboracions en català Del 1931 al 1936 volums quinzè i setzè aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des de 1961-62 A partir de 1957-58 la publicació és biennal Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’…

La constituí al seu domicili amb amics vinculats al món del cinema i el teatre com ara Carme Fàbregas, amb qui es casà el 1936 Joan Casals, el seu principal collaborador, i Josep Coll, Joan Vives, Mateu Segura, Enric Aycart, Pilar Gallemí, Enric Suñer, Tomàs Moliné, Maria Casanella, Ramon Pascual, Manuel Fernández i Ramon Canals També formaren una Secció de Teatre que coordinava J Casals, les representacions de la qual dirigí Iglesias La productora funcionà de manera professional, però cadascú assumia una tasca en els films que realitzaven, els curts dirigits per Iglesias Falsedad 1934,…

L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espanyola i de La Campana de Gràcia Primer en sortiren quatre números solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Gràcia , suspesa governativament El 16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana L’Esquella , segona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3 097, del 6 de gener de 1939 Hi collaboraren gairebé tots els caricaturistes, illustradors i humoristes catalans de quatre generacions Aconseguits, el 1931,…

Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica Més interessat…