Resultats de la cerca

Relata els primers vint-i-cinc anys de l’entitat i fou escrit en català pel periodista Daniel Carbó És considerat el primer llibre sobre la història del Barça Consta de dos volums en què s’expliquen tots els partits disputats pel primer equip de futbol i en què es narra la vida social del club Amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari del FC Barcelona, el 1949 es publicà Història del Club de Futbol Barcelona , obra d’Albert Maluquer

Fou fundada per tal de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment Organitzà la gran Exposició Miró, retrospectiva, a les Galeries Laietanes de Barcelona, que significà la reincorporació del pintor a Barcelona, i també sessions de jazz i conferències amb la collaboració del Hot Club, la primera Exposició Antològica d’Art Contemporani a Terrassa, la primera exposició conjunta de Joan Ponç, Tàpies i Cuixart, de “Dau al Set”, etc Publicà la revista Cobalto 49 , de la qual sortiren quatre fascicles Posteriorment es decantà sobretot per les arts visuals i la música En aquest…

Fou creada el 1955 per a ciclistes independents i aficionats, sota l’organització del Club Ciclista Olot El recorregut era de 85 km, i passava per Sant Joan les Fonts i Besalú Les dues primeres edicions les guanyà Antoni Bonada També s’imposaren en més d’una edició Josep Fernández 1959, 1961, Manuel Blanco 1966, 1970, 1971 i Bernat Gimbernat 1977, 1979, 1981 Posteriorment destacaren guanyadors com Joan Llaneras 1990, Ramón Medina 1995, Josep Jufré 1998 i Carles Torrent 1999 L’any 2001 la cursa s’inclogué dins del calendari de les Grans Clàssiques i augmentà el recorregut a 112 km En aquest…

Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, es disposaren al llarg de 5,2 km al llarg de l’avinguda Meridiana de Barcelona, des de Can Dragó Nou Barris fins a les proximitats del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella El moment culminant fou, com en les anteriors manifestacions, a les 1714, quan un punter gegant transportat per atletes començà el recorregut d’un extrem a l’altre per l’espai central de la manifestació Quarta…

Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, formaren una gran “V” amb els colors de la bandera catalana al llarg de l'avinguda Diagonal i la gran via de les Corts Catalanes de Barcelona, amb el vèrtex a la plaça de les Glòries El moment culminant de la “V”, referida a “via", "voluntat", votar” i “victòria”, fou a les 1714, allusiva a l’any que Catalunya fou derrotada i perdé les seves constitucions i llibertats   Amb el lema “Ara és l’…

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt Sarral — 1800,…

Malgrat la incorporació de sectors de militància cristiana JOC, GOAC, l’USO ha estat sempre un sindicat aconfessional Inicialment collaborà amb Comissions Obreres, que abandonà pels volts del 1968, en consolidar-s’hi l’hegemonia del partit comunista El 1969 s’hi integrà la Federació Catalana de la UGT El 1974 fou reconeguda per l’OIT De vocació independent, impulsà un socialisme autogestionari que intentà desmarcar-se del PSOE i de la UGT Alguns militants de l’USO intervingueren en el procés de creació del Partit Socialista de Catalunya Congrés i de la Federació de Partits Socialistes El 1977…

Hom el coneix també amb el nom de Staroobrjadčestvo ‘Vell ritualisme’ i els seus membres són anomenats raskol’niki ‘cismàtics’ o també starovercy ‘vells creients’ La dura repressió —els seus capdavanters Avvakum , Lazar’ Romanovskij i el diaca F'odor moriren a la foguera 1682— no eliminà l’oposició, la qual, mancada d’una base teològica i dogmàtica, s’anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy 'presbiterians' —amb una jerarquia i un sacerdoci— i els bezpopovcy ‘sense preveres’, subdividits al seu torn en nombrosos grups, que coincideixen en llur refús del…

Aprofitant la crisi d’aliments i el malestar popular, els agents del partit francòfil dirigiren la rebellió contra el partit austriacista en el poder El rei destituí el corregidor de Madrid, el president del Consell de Castella, comte d’Orpesa, i el privat Enríquez de Cabrera, i nomenà Francisco Ronquillo corregidor i Luis Fernández de Portacarrero —del partit francòfil— president del Consell

Sembla que el seu origen és italià És molt estesa als Països Catalans, sobretot al Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris, entre els quals els de Castell d’Aro, Peratallada i Castell d’Empordà, a l’Empordà, el d’Alcanar, al Montsià, i el d’Arenys de Munt, al Maresme N'hi ha també a les Balears Llubí i al País Valencià Alacant, Albaida Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou o pont del Remei La majoria dels santuaris, però, tenen el seu origen al s XVI La festa se celebra el…