Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Polifem
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
Mitologia
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó
i d’una nimfa.
Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…
Eco
Mitologia
Nimfa dels boscs.
Diferents llegendes la presenten com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síllabes d’allò que escoltava
Cres
Mitologia
Rei epònim de l’illa de Creta.
Hom el feia fill de Zeus i d’una nimfa de l’Ida
Foroneu
Mitologia
Personatge mític.
Fill del déu-riu Ínac i de la nimfa Mèlia, decidí a favor d’Hera en la disputa entre la deessa i Posidó per la possessió del Peloponès Ensenyà als homes a usar el foc i a reunir-se en ciutats
Cal·listo
Mitologia
Nimfa d’Arcàdia, companya d’Àrtemis.
Segons la versió més coneguda, fou estimada per Zeus, i Hera la transformà en ossa en néixer el seu fill Arcas Perseguida per aquest en una cacera, Zeus la transformà en l’Ossa Major
Calipso
Mitologia
Nimfa, reina de l’illa Ogígia.
Segons l’Odissea, acollí Ulisses i el retingué durant set anys
Dafne
Mitologia
Nimfa de Tessàlia, filla de Peneu.
Defugint l’amor d’Apollo, que la perseguia incessantment, fou convertida pel seu pare en llorer, del qual esdevingué símbol des d’aleshores Hom la considera també filla de Gea, la Terra La història de Dafne ha inspirat diverses òperes, entre les quals es destaquen la de Jacopo Peri Dafne , considerada per alguns com la primera òpera 1597, la de Caccini ~1600, perduda, la de Heinrich Schütz, primera òpera alemanya 1627, també perduda, la d’Emmanuele Rincon d’Astorga Dafni , drama pastoral representat a Barcelona el 1709 davant el rei arxiduc Carles III i la seva muller, i la de Richard…
Teucre
Mitologia
Heroi grec.
Fill del déu Escamandre i de la nimfa Idea, és l’epònim dels teucres, habitants de la regió de la Tròade Hom el considera el progenitor de la família reial de Troia perquè la seva filla Batica, o Arisbe, esposà Dardani, el qual engendrà Erictoni, pare de Troos
Amaltea
Mitologia
Cabra que alletà Zeus al mont Ida a Creta.
També ha estat anomenada Amaltea la nimfa que salvà Zeus de la voracitat de Cronos traslladant-lo al mont Ida Zeus trencà, mentre jugava, una banya de la cabra, que oferí a Amaltea tot prometent-li que l’ompliria de tot allò que desitgés aquest és un dels orígens mítics del corn de l’abundància