Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Ārya Samāj
Secta hindú teista, fundada a Bombai el 1875 per Dayānanda.
Vol ésser una purificació i una renovació de l’hinduisme per mitjà d’un retorn a la doctrina dels Vedes Combat el politeisme i la mitologia hinduista, el culte de les imatges, els sacrificis, el sistema de castes i el matrimoni dels infants Els principis rectors del moviment es troben en el llibre de Dayānanda Sātyārtha Prakāsá ‘Manifest de la veritat’ Lahore i Ajmer són els centres més importants de la secta, la qual és molt estesa al Panjāb
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
provisions d’Oxford
Història
Programa de reformes imposat pels nobles a Enric III d’Anglaterra, el 1258, que pot ésser considerat la primera constitució escrita del país.
El document creava un consell de quinze nobles per a controlar la política del govern, obligava el rei a convocar el parlament tres vegades l’any i reduïa els seus poders damunt l’administració local i el sistema d’imposts Foren abolides el 1266, després de la guerra que oposà els partidaris del rei i els reformistes, encapçalats per Simó de Montfort
Unió de València
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles valencianes que sorgí el 1347, a imitació de la Unió d’Aragó.
Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…
confederació de Solsona
Història
Pacte signat a Solsona, el 1274, entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li.
Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…
la campana d’Osca
Història
Nom amb què és coneguda la llegenda segons la qual Ramir II d’Aragó, dit el Monjo, hauria convocat els nobles més rebels del regne amb l’anunci que feia fer una campana que se sentiria per tots els seus dominis.
A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada ~1366 a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés 1226 És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II després de la revolta dels…
comtat d’Oxford
Història
Títol nobiliari portat per diferents famílies nobles angleses.
Aubrey de Vere 1120-94 rebé aquest títol el 1147 El novè comte, Robert de Vere 1362-92, obtingué el ducat d’Irlanda per les seves campanyes en aquell país El tretzè comte, John de Vere 1443-1512, lluità a favor dels Lancaster a la guerra de les Dues Roses i ajudà Eduard VII Tudor a assolir el tron El dissetè comte, Edward de Vere 1550-1604, fou un dels comissaris del procés de Maria I d’Escòcia Aubrey de Vere 1626-1703 fou el darrer comte d’Oxford pertanyent a la família de Vere Aquest títol fou novament concedit el 1711 a Robert Harley fins que el 1853 s’extingí juntament amb la família Al s…
guerra de la Unió
Història
Conflicte intern (1347-48) que afectà Aragó i el País Valencià i enfrontà les tropes dels nobles i de les ciutats i viles colligades a la Unió de València i a la Unió d'Aragó amb les dels qui es mantingueren fidels a l’autoritat reial.
La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat Des del juny del 1347 ambdues parts reunien tropes el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre del 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla Llarga, on…
Baltimore
Família de nobles anglesos colonitzadors de l’Amèrica del Nord.
Llur fortuna s’inicià amb George Calvert Kipling, Yorkshire ~1580 — Londres 1632, que fou secretari d’estat 1619 i membre de la Cambra dels Comuns assistí Jaume I d’Anglaterra en les seves disputes contra els protestants i fou partidari de la impopular aliança amb el rei de Castella el 1625 es convertí al catolicisme i fou nomenat primer baró de Baltimore Irlanda El 1621 se n'anà a Terranova amb permís per a fundar-hi una colònia Tornà més tard a Anglaterra, on morí abans d’obtenir la concessió efectiva d’una nova colònia al Potomac, concessió que fou transferida al seu fill Cecil Calvert…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina