Resultats de la cerca

La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té…

El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca , del qual havien de constituir un terç del total dels consellers Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat síndic

Diari oficiós de l’Església Catòlica, l’equip de redacció està directament vinculat a la Secretaria d’Estat, la qual en nomena el director Té per missió fixar la posició de l’Església enfront dels esdeveniments mundials El tiratge és de 100 000 exemplars, i setmanalment, des del 1933, edita un suplement illustrat, L’Osservatore Romano della Domenica

Aprofitant la crisi d’aliments i el malestar popular, els agents del partit francòfil dirigiren la rebellió contra el partit austriacista en el poder El rei destituí el corregidor de Madrid, el president del Consell de Castella, comte d’Orpesa, i el privat Enríquez de Cabrera, i nomenà Francisco Ronquillo corregidor i Luis Fernández de Portacarrero —del partit francòfil— president del Consell

Es proposà “contrarrestar las propagandas suicidas y los criminales propósitos para con la Patria común de los partidos marxistas, y de una manera muy especial para oponer un dique de contención al separatismo” El president fou Matías Colmenares Errea i es nomenà “jefe nacional” al ministre de Marina, el veterà anticatalanista aragonès Antonio Royo Villanova Afirmà tenir com a òrgan de premsa El Nacional

Els seus membres, que prenien noms pastorals i eren presidits per un custodi general, electiu, propugnaren un retorn, que fou lent i artificiós, a la natura i a la simplicitat i conrearen, durant el s XVIII, una poesia fàcil, elegant i optimista La societat, que s’estengué per Itàlia i nomenà àrcades escriptors estrangers, entre els quals alguns de catalans, sobrevisqué fins al s XIX, i el 1925 fou transformada en l’Accademia Letteraria Italiana

Fins el 1976 tingué el monopoli de la radiodifusió i la televisió a Itàlia Començà les emissions televisives el 1954, i l’any 1977, simultàniament a l’inici de les emissions en color, hom establí tres canals RAI 1, RAI 2 i RAI 3 És governada per un consell d’administració format per membres del Parlament italià, que nomena el director general de l’ens Intervé en la producció cinematogràfica a través de la societat SACIS Società per Azioni Commerciali Iniziative Spettacolo

Les seves activitats foren dirigides a la recollecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris Nomenà membres corresponents, entre d’altres, Antoni Ramis i Ramis, Fèlix Torres i Amat i Pròsper de Bofarull Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres

Fou creada el 1987 a proposta de la Direcció General de l’Esport per tal de segregar la boxa amateur i la professional És la continuació de la Federació Catalana de Boxa, constituïda el 1923 a Barcelona En un primer moment s’acordà la redacció d’uns nous estatuts i es nomenà una junta gestora perquè creés una federació catalana de boxa professional, que finalment, però, no s’arribà a crear S’encarrega de promoure i dirigir l’activitat de la boxa amateur a Catalunya El 2009 tenia 667 esportistes federats

El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977