Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Norma
Música
Òpera de Vincenzo Bellini, sobre llibret de F. Romani, estrenada a Milà el 1831 (a Barcelona, el 1835).
És considerada una de les obres més destacades del bel canto italià del segle XIX la dificultat del paper de la protagonista la sacerdotessa dels druides, Norma, enamorada del romà Pollione i rival d’Adalgisa fa que només pugui ésser interpretada per sopranos molt destacades
Norma Editorial
Editorial
Empresa editorial especialitzada en còmics.
Fundada el 1977 per Rafael Martínez, que n’és també el president, cobreix l’edició, distribució i venda al públic d’obres en aquest gènere i articles de marxandatge Publica autors d’àmbit estatal i versions internacionals, que organitza en tres grans divisions còmic europeu, còmic nord-americà i manga El 1983 establí al passeig de Sant Joan de Barcelona la llibreria Norma Comics, centre d’una xarxa de llibreries franquiciades arreu de l’Estat espanyol dedicades al gènere Ampliada successivament fins als 5000 m 2 , la llibreria Norma Comics ha esdevingut una…
la Norma
Personatge que representa una adolescent i que protagonitzà una sèrie d’historietes il·lustrades en el marc d’una campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat de Catalunya l’any 1982.
El creador del personatge fou el ninotaire Lluís Nin Esquerrà , i els texts de les historietes foren escrits per Avellí Artís Tísner
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya
Norma de descripció arxivística publicada el 2006 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
Es tracta d’un text que desenvolupa la Norma Internacional General de Descripció Arxivística, coneguda per la sigla ISAD G, corresponent a General International Standard Archival Description, d’acord amb la realitat arxivística catalana La utilitzen els arxius catalans per a elaborar els instruments descriptius de la documentació que custodien d’una manera normalitzada i compatible amb altres normatives
International Standard Archival Description (General)
Norma internacional per a descriure documentació d’arxiu, elaborada per la Comissió ad hoc
de Normes del Consell Internacional d’Arxius sota els auspicis de la UNESCO, presentada oficialment l’any 1992 al Congrés Internacional d’Arxius i difosa a partir del 1993.
Permet descriure la documentació arxivística a qualsevol nivell, des d’un document o expedient fins a un fons sencer, passant per les sèries i els subfons o seccions Distribueix la informació sobre la unitat de descripció en sis àrees —àrea d’identificació, àrea de context, àrea de contingut i estructura, àrea de condicions d’accés i ús, àrea de documentació relacionada i àrea de notes— i en vint-i-cinc elements de descripció, dels quals només cinc són obligatoris, els que es consideren essencials per a l’intercanvi internacional d’informació Un pas més en la normalització de la descripció…
Tribunal de Defensa de la Competència
Economia
Organisme dependent del ministeri d’economia dedicat a dictaminar si les empreses o determinats sectors econòmics atempten contra la lliure competència.
La institució, que es regula bàsicament per la llei 16/1989, de 17 de juliol, modificada pel reial decret 7/1996, de 7 de juny, estableix per al tribunal les funcions de resolució i, si és el cas, de proposta També recull que el Servei de Defensa de la Competència, dependent del mateix ministeri, s’encarregui de la instrucció d’expedients La norma que regula el tribunal s’inspirà en la normativa de l’antiga Comunitat Europea sobre política de la competència Al mateix temps, tractà de superar els defectes de l’anterior norma sobre la matèria, anomenada de repressió de…
L’hora violeta
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig publicada l’any 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia encarrega a…
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge
Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions
Organisme de la Unió Europea que defineix les normes ETS relatives als equips i sistemes de telecomunicació.
Creat el 1988 arran de la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions CEPT, comprèn diversos comitès tècnics, un dels quals elaborà la norma GSM de telefonia mòbil digital En l’actualitat en són membres 36 països europeus i 20 països no europeus Ha desenvolupat els estàndards del DECT , DVB , i participa, entre d’altres, en el desenvolupament dels d’UWB Els darrers anys ha desenvolupat una intensa activitat en l’elaboració d’estàndards
Codi de Napoleó
Dret civil
Recopilació del dret civil revolucionari francès, elaborada entre el 1800 i el 1804, a base de la ponència redactada pels advocats Félix Bigot, Jean Portalis i François Tronchet, pel consell d’estat i pels cossos collegisladors del consolat bonapartista.
Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català