Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Tenis-golf
Golf
Tennis
Publicacions periòdiques
Revista d’esports fundada a Barcelona el 1946.
Duia per subtítol Revista mensual de tenis, golf, bridge, polo, esquí, vela, tiro Dirigida per B Plaja, hi collaboraren els millors especialistes dels esports tractats Carles Sindreu i J Mir Servaten tennis, Norman C Cinnamond polo i hípica, Nadir vela i Josep M Guilera i Lluís Dupré esquí, a més dels fotògrafs Casa i Sagarra Al desembre del 1950 n’havien sortit 51 números
Lumine Golf Club
Golf
Club de golf de Vila-seca.
Conegut també com PortAventura Golf Club, fou inaugurat l’any 2008 al costat del parc d’atraccions de Port Aventura Disposa de tres camps de golf el Camp Lakes –de divuit forats i par 71– i el Camp Ruins –de nou forats i par 34–, dissenyats per Greg Norman, i el Camp Hills –de 18 forats i par 72–, projectat per Alfonso Vidaor i Magí Sardà S’hi disputen torneigs de la PGA i Pro-Ams, i el 2012 organitzà el PGA’s Europe Fourball Championship Té escola de golf
torre de Collserola

Torre de Collserola
© Lluís Prats
Arquitectura civil
Torre de telecomunicacions de 268 m d’alçada construïda a la serra de Collserola, entre el Tibidabo i Vallvidrera (Barcelonès).
Concebuda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, fou realitzada per l’arquitecte anglès Norman Robert Foster amb la collaboració de la companyia Ove Arup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988 L’audaç concepció estructural requerí un procés constructiu particular, en el qual hom hissà per l’eix central els successius sostres prèviament construïts a terra, fins al seu emplaçament a més de 70 m d’alçada Entrà en funcionament a la primavera del 1992
Escola Documental
Cinematografia
Grup de documentalistes britànics que entre el 1927 i el final de la Segona Guerra Mundial realitzaren una sèrie de produccions de característiques similars.
Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production cinema britànic Nasqué sota l’impuls de John Grierson Drifters ‘Els impulsors’, 1929, per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèllics Seguiren les directrius de Grierson Arthur Elton, Paul…
Palau de Congressos de València
Arquitectura civil
Recinte d’exposicions i congressos de la ciutat de València, inaugurat el 1998.
Disposa de més de 16 000 m 2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2 200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions Situat al NW de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc
Es Deu des Teix
Grup artístic.
Format a Mallorca 1962 per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i els pintors Martin Bradley anglès, Frank Hodgkinson australià, Elsa Collie canadenca, Richard Kozlow, Theodore Kliros, Georges Sheridan, William Waldren el capdavanter, Thea Winger i Norman Yanikum nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller Es presentà a les Galeries Quint, de Palma agost del 1962 i significà la manifestació més important de l’art no-figuratiu a les Illes Un any més tard, Bradley, Kozlow i Collie foren substituïts pels pintors Michel Albert francès i John Ulbricht nord-americà i per l’…
operació Tempesta del Desert
Militar
Nom de l’operació militar en la guerra del Golf Pèrsic després de la invasió de Kuwait per l’Iraq de Saddam Ḥusayn el 2 d’agost de 1990.
Autoritzada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’operació es desenvolupà entre el 16 de gener i el 28 de febrer de 1991 Hi participaren 34 països, sota el lideratge dels EUA, amb un desplegament d’una força militar formada per més de 900000 soldats, dels qual 410000 eren nord-americans, comandats pel general també nord-americà H Norman Schwarzkopf La finalitat de la missió era obligar les forces iraquianes a abandonar l’ocupació de Kuwait, per aquesta raó les tropes de la coalició no ocuparen la capital, Bagdad, ni enderrocaren el règim de Saddam Ḥusayn El nombre de…
Public Enemy
Música
Grup nord-americà de rap, al qual donà contingut polític i social.
Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy es presentava…
Nature

Exemplar de la revista Nature (24 de gener de 2008)
Revista científica britànica fundada el 1869 pertanyent al grup Macmillan
.
En la fundació hi tingueren una gran importància l’empresari editorial Alexander MacMillan, l’astrònom Norman Lockyer , primer editor de la revista, i Thomas Henry Huxley , els quals maldaren per convertir-la en un instrument de comunicació científica per al públic no professional i alhora que superés els cercles aleshores molt restringits dels especialistes De periodicitat setmanal, ha esdevingut una referència mundial en diversos camps de les ciències naturals Pels articles publicats, curosament avaluats per un comitè editorial científicament qualificat, és una de les…
premi Pritzker
Arquitectura
Premi d’arquitectura atorgat anualment per la Fundació Hyatt, des del 1979, a un arquitecte en vida en reconeixement de la seva obra i l’enriquiment que hagi suposat per la humanitat.
Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc França 1995 Tadao…