Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…

De tant com estimava el seu espòs, morí en tenir notícia de la seva mort, i el seu cos fou collocat a la pira juntament amb el de Balder

Al final de l’obra hi ha les addicions, una notícia d’escriptors hispànics i d’estrangers que han escrit en castellà o sobre Espanya Fou reeditada el 1788, juntament amb la Bibliotheca Hispana Vetus , amb incorporació de les correccions fetes per l’autor

L’edifici de la Beinecke Rare Book i de la Manuscript Library 1963 fou dissenyat per a poder-hi guardar 800 000 manuscrits o exemplars únics, amb tots els controls de temperatura i humitat exigibles i amb totes les facilitats d’accés per als estudiants La Yale University Library Gazette dóna trimestralment notícia de les noves adquisicions

El manual Conegut també amb el nom de  Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la continuà entre el…

Pionera a Catalunya, centrava la seva activitat en la caça major, principalment del senglar i de l’isard El primer president i munter major del qual es té notícia fou Ramon de Planell i de Reguer, que fou substituït en els càrrecs per Joaquim Gràcia i Calvo fins a l’extinció de l’associació Conjuntament amb la Federació Regional de Caça i diverses societats de caçadors, foren els precursors de la Federació Catalana de Caça

Segons la llegenda, es casà amb Hèracles, amb qui tingué un fill, Hilos Hèracles matà el centaure Nesos, que volia abusar de Deianira Aquest, abans de morir, donà la seva túnica a Deianira, que l’envià a Hèracles, el qual, en posar-se-la, sentí uns dolors tan forts que es llançà al foc En conèixer la notícia de la mort d’Hèracles, Deianira se suïcidà Aquest tema apareix a les Traquínies de Sòfocles

La seva existència perdurà fins que fou abolit per la Revolució Francesa Aleshores fou reconstituït a Barcelona pels monàrquics francesos que s’hi havien refugiat, com a cooperació a l’esforç bèllic català de la Guerra Gran, contra l’exèrcit revolucionari francès Però l’antipatia antifrancesa suscitada per algunes derrotes, i la notícia que els soldats rossellonesos havien expressat idees revolucionàries, féu que un avalot popular assaltés llur caserna, a Barcelona, el 29 de juny de 1794, i en matés més d’un centenar La resta fou empresonada i el regiment fou dissolt

Porta com a complements una notícia dels escriptors de data incerta, una Bibliotheca Arabico-Hispana i fragments dels falsos cronicons de Màxim i d’Eutrandus o Liutprand En l’extensa introducció l’autor esmenta els seus predecessors i fa un interessant resum de la producció literària hispànica, agrupada per matèries Corregida per Francesc Vicent Pérez i Baier, que també hi féu addicions, fou reeditada conjuntament amb la Bibliotheca Hispana Nova en 1783-88 per la vídua de JIbarra de Madrid, i és una de les edicions més belles fetes en aquesta impremta