Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
batalla de Mègara
Història
Militar
Combat naval esdevingut davant les costes de Mègara, el 1364, entre les naus turques del soldà Murat I (aliat circumstancial de Roger de Lloria, descendent de l’almirall homònim) i les forces bizantines i de l’orde de Sant Joan.
La derrota dels turcs obligà Roger de Lloria a acollir-los a Tebes, però l’any següent trencà l’aliança i els n'expulsà
Junta Militar de Defensa
Història
Organisme creat el 1916, especialment dins l’arma d’infanteria, que reuní oficials i caps, amb exclusió dels generals.
El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità Álvarez Gilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional crítica de la manca de mobilitat en l’escalafó i petició de majors retribucions, però aviat es polititzaren Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema 26 de maig de 1917, un ultimàtum amb…
Jàson
Mitologia
Heroi tessali, promotor de l’expedició dels argonautes
.
Obligat més tard a abandonar la Còlquida amb la seva esposa Medea , la repudià, enamorat de Creusa Medea l’obligà a suïcidar-se, bé que altres versions sostenen que ambdós esposos visqueren feliçment
batalla de Bouvines
Història
Militar
Acció militar esdevinguda a tocar de Bouvines (Flandes való) el 1214 entre l’exèrcit de Felip II August de França i les tropes de la coalició formada pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra, l’emperador Otó IV, els comtes de Flandes i de Boulogne i el duc de Brabant.
La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August
batalla de Viladamat
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Viladamat (Alt Empordà), el 21 de novembre de 1467, entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duia proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d’Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans.
Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona
confederació de Solsona
Història
Pacte signat a Solsona, el 1274, entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li.
Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275
avalot dels Segadors
Història
Tumult ocorregut a Barcelona el 12 de juny de 1636, en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de vint-i-cinc homes, en canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer.
Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès —per a salvar-li la vida— i a alliberar els segadors presos És considerat un precedent de l’avalot del 1640 el Corpus de Sang
Amuli
Història
Rei llegendari d’Alba Longa.
Destronà el seu germà Numitor, matà el seu fill i obligà la seva filla Rea Sílvia a ingressar al collegi de les vestals perquè no tingués descendència Però Ròmul i Rem, fills d’aquesta i de Mart, el mataren i tornaren el tron a llur avi Numitor
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional
batalla de Saint-Quentin
Història
Militar
Batalla lliurada el 10 d’agost de 1557 entre les tropes imperials —espanyols, alemanys, flamencs, borgonyons i anglesos—, manades pel duc de Savoia, Manuel Filibert I, que assetjaven la ciutat de Saint-Quentin, defensada per l’almirall de Coligny, i els francesos, manats pel duc de Montmorency, que acudien en socors dels assetjats.
La derrota dels francesos fou total Felip II anà l’endemà a recollir els trofeus i prometé de construir un monestir en honor de sant Llorenç que fou El Escorial Aquesta victòria i la presa de Saint-Quentin obligà el rei de França, Enric II, a signar la pau tractat de Cateau-Cambrésis , 1599