Resultats de la cerca

Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n'aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’Estat espanyol arribaren a tiratges de 50 000 exemplars Rèplica de les colleccions similars qualificades de “burgeses”, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó Hi collaboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera,…

Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…

Ja en temps de l’abat Oliba 1008-1046, la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fundat cap a l’any 879, que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei Biblioteca de Catalunya, perg 9135, de l’any 889 Si bé no hi ha un vincle clar entre la notació…