Resultats de la cerca

El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…

Del 1490 al 1511 donà quatre priors a la república Amb Antonio Barberini passà a Roma, i obtingué un gran prestigi El cardenal Maffeo Barberini fou elegit papa el 1623 amb el nom d’Urbà VIII, i el 1630 comprà als Colonna, per al seu nebot, Taddeo Barberini mort el 1647, el principat de Palestrina Maffeo Barberini mort el 1685, segon príncep de Palestrina, duc de Monterotondo i de Nerola, fill del primer, obtingué la grandesa d’Espanya sobre el Principat el 1678 L’últim membre d’aquesta família fou Cornelia-Costanza Barberini , quarta princesa de Palestrina morta el…

El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont, batlle…

Els Brienne foren vassalls dels comtes de Xampanya Destaquen Joan I de Jerusalem mort el 1237, rei de Jerusalem i coemperador de Constantinoble El seu fill Alfons de Brienne mort el 1270 fou tronc de la branca dels comtes d’Eu i de Guines Gualter o Gautier III mort el 1205, comte de Brienne, fou comte de Lecce i príncep de Tàrent 1200, i pel matrimoni 1198 amb l’hereva del rei de Sicília portà el títol de rei d’aquest país El seu fill Gualter IV el Gran mort el 1251, comte de Brienne, fou també comte de Jafa i governador de Jerusalem El seu net Hug mort el 1296, comte de Brienne i de Lecce,…

Econòmicament deficitària, fou absorbida el 1965 per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta , que poc després en clausurà la línia 1969

Rafael Aguirre, responsable de l’entitat, i Imanol Olaizola, que ho era de l’Àrea de Música, coordinaren els voluntaris que respongueren a la crida per a collaborar en l’organització del festival, entre els quals destaquen JM Hernández Gurmendi, JM Otegui i P Lafont, aquest últim del Hot Club de Baiona Des de les primeres edicions, el festival convoca un concurs per a afeccionats El director del festival, Miguel Martín, membre del comitè organitzador des del 1976, ha retornat el caràcter original que aquesta manifestació perdé en el període 1989-91, quan estigué gestionat per Tiburón Concerts…

El 1890 es fusionà amb la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Aquesta línia deixà de funcionar el 1932, però la companyia passà a l’Empresa Sagalés, d’autobusos

En les eleccions municipals de 1991 obtingué 2204 vots 36,8%, 7 regidors i 2 consellers comarcals al Garraf en les eleccions municipals de 1995 obtingué 3145 vots 37,8% i 7 regidors En les eleccions municipals de 1999 concorregué integrat en l’Entesa pel Progrés Municipal i obtingué 2970 vots 33,7% i 7 regidors

Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències

Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya…