Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Institut Català de les Arts del Llibre
Corporació activa a Barcelona del 1898 al 1939, fundada per J.Ll.Pellicer, J.Cunill, J.Casas i Carbó, J.Russell, A.Verdaguer, F.Giró i E.Canivell.
Aglutinava els diferents sectors de les arts gràfiques, i els seus objectius foren crear una escola professional 1905, intervenir en les disposicions administratives i facilitar les relacions professionals i entre industrials, operaris i clients Publicà, a més de monografies, memòries, etc, la Revista Gráfica 1900-28 Intervingué en la creació de la Cambra Oficial del Llibre 1918, avui INLE
Orsola, Solà i Companyia
Empresa de mosaics hidràulics fundada el 1876 per Joan Orsola i Merino (Mattia, Torí 1845 — Barcelona 1929).
Fou la primera empresa del sector a l’Estat espanyol, i també la més important Tenia la fàbrica al carrer de Calàbria de Barcelona, on arribaren a treballar uns 450 operaris i on hom també produí granit de marbre comprimit, pedra artificial i paviments continus de ciment pòrtland Exportava a l’Amèrica Llatina, especialment a Cuba, on l’empresa obrí una agència Rebé nombroses distincions medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 i el diploma d’honor de la de Brusselles 1892, entre d’altres L’empresa plegà en morir el seu fundador
Organería Española
Música
Empresa española d’orgueneria fundada el 1941.
Fou una refundació de la casa Elizgaray d’Azpeitia Guipúscoa duta a terme per Ramón González de Amezúa que, poc després, absorbí el taller de tubs de la vídua d’Antoni Estadella i l’obrador d’orgueneria d’Antoni Alberdi, ambdós barcelonins Aviat copà tota l’activitat del ram dins l’Estat espanyol, intentant una certa reacció contra l’orgue romàntic i un apropament a la tradició hispànica, sense assolir-ho, ja que calia retornar a la transmissió mecànica, als salmers de corredores i a un tractament més emparentat amb la vella escola Tot l’esforç es reduí a la substitució del sistema pneumàtic…
Estat Català
Partit polític
Partit polític independentista, creat per la crisi del sector nacionalista radical d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i del separatisme en general després de la fracassada insurrecció de la Generalitat a l’octubre de 1934.
La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…