Resultats de la cerca

No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del…

Començà publicant Sinopsi evangèlica 1927, de J Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana , la Bíblia en catorze volums 1928-48, refosa i reeditada en un de sol 1969 Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923 Té com a colleccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” —materials per a la història de l’art a Catalunya— amb obres de Duran i Sanpere, Gudiol, Puig i Cadafalch, Pijoan, etc La Divina Comèdia 1952, traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de Tots els Temps”, que han publicat traduccions…

Creada el 1939 a Burgos, com a societat anònima, es traslladà el mateix any a Madrid, i l’any 1940 s’obrí la delegació de Barcelona El 1965 es creà la corresponsalia de Buenos Aires, iniciant a l’any següent la distribució exterior de les notícies per Amèrica Llatina i el 1969 s’iniciaren els primers serveis de notícies en anglès i francès El servei de notícies en portuguès es creà el 2001, amb seu a Rio de Janeiro, i en àrab, el 2006, ubicat al Caire És una empresa informativa multimèdia que cobreix les informacions en diferents suports premsa escrita, imatge, ràdio, televisió i internet,…

Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…