Resultats de la cerca

Fou fundada el 1989 per iniciativa de Jordi Pons, garant de l’associació internacional del mateix nom que fou constituïda l’any 1987 a Biella Itàlia pel Club Alpí Acadèmic Italià i la Fundació Sella Té l’objectiu de protegir l’entorn muntanyenc sense contaminar i els recursos naturals de la muntanya, recuperar les zones amenaçades i promoure la consciència mediambiental de tothom que estigui relacionat amb la muntanya Es creà arran d’una reunió a la seu de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya en què participaren destacades personalitats de l’àmbit excursionista Realitza accions…

Esaias van de Velde Amsterdam 1551 — la Haia 1630 fou mestre de Van Goyen i conreà el paisatge El seu germà, Willem van de Velde dit el Vell Leiden 1611 — Greenwich 1693, fou famós per la seva temàtica de batalles navals, quasi sempre fetes a la ploma Un fill i deixeble d’aquest, Adriaen van de Velde Amsterdam 1636 — 1672, conreà el paisatge a la manera romàntica de Berchem, amb gran profusió d’animals domèstics Un altre fill, Willem van de Velde el Jove Leiden 1663 — Greenwich 1707, conreà el paisatge, cercant la captació de l’atmosfera, i és un clar exponent de la transició del paisatge del…

És una secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya Inicialment, tenia la seu a l’edifici neopalladià 1854 de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d'Art Modern d'Olot L’any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l’antic hospici d’Olot Aquests edifici acull les sales d’exposició permanent dedicades a l’activitat artística de la comarca entre final del segle XVIII i mitjans del segle XX La destacada collecció d’art dels segles XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l’escola d’Olot impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga i els seus…

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació a una…

Desenvolupament enciclopèdic Escrits entre el 1904 i el 1906,excepte “A Horaci” 1879 i “Calma”, que és la traducció d’una de les odes d’Horaci El volum exemplifica la formulació d’una ideologia a través de la selecció i la interpretació d’uns referents culturals determinats, amb els quals es configura un sistema de valors morals, estètics i socials Amb voluntat preceptiva i esforç pedagògic en favor de les noves generacions, el poeta vertebra el seu sistema de valors entorn al classicisme Amb aquest terme es remet a l’esperit inherent a tots els pobles mediterranis, en oposició als països del…

En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que ratllen l’…