Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
paperera de Sant Jordi
Fàbrica de paper i sector industrial del municipi de Xàtiva (Costera), al voltant de la qual s’ha format un barri (5 h [1981]), al N de la ciutat, a la dreta del riu Cànyoles.
Torras Hostench
Economia
Empresa paperera fundada a Barcelona el 1941, amb una fàbrica a Sarrià de Ter (Gironès).
Durant la dècada dels setanta experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques RT orras Juvinyà, Papelera del Duero, Paperera del Llobregat, Papelera de Andalucía, etc, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal a l’Estat espanyol i al Brasil El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del Consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus El 1983 feu suspensió de pagaments El 1985 fou aixecada la…
Museu Molí Paperer de Capellades

Molí paperer de Capellades emprat tradicionalment per a la fabricació de paper
© Fototeca.cat - M. Catalán
Museu
Equipament museístic de Capellades (Anoia), població amb una forta tradició paperera.
Situat a l’antic Molí de la Vila de Capellades, fou inaugurat el 1961 i actualment és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Es tracta d’un museu monogràfic sobre el paper i la seva història des dels orígens fins a l’actualitat Hom hi pot conèixer el procés de fabricació del paper gràcies a la reconstrucció d’un molí paperer del segle XVIII El 1999 s’hi inauguraren els treballs de reforma, amb una profunda remodelació del seu equipament museogràfic i dels serveis interns
Torras Hostench–Barcelona Open
Golf
Competició internacional de golf disputada a Barcelona el 1988.
Organitzat pel Reial Club de Golf El Prat i patrocinat per l’empresa catalana paperera Torras Hostench, formà part del circuit europeu d’aquell any El guanyador fou l’anglès David Whelan
Sociedad Nacional de Industrias de Aplicaciones de la Celulosa Española
Empresa espanyola fundada l’any 1939 per assegurar el proveïment de cel·lulosa.
Hi participa, en un 25%, la firma italiana Snia Viscosa A la seva fàbrica de Torrelavega fabricà diferents derivats cellulòsics per a la indústria paperera i tèxtil i disposà d’importants plantacions d’eucaliptus a Santander Comptà amb importants filials, com Fibracolor que es dedica a aprests i acabats tèxtils a Tordera i Inquitex dedicada a la producció de fibres sintètiques a Andoain El 1985 tingué uns ingressos de 15723 milions de pessetes, amb una plantilla de 1350 treballadors Tancà el juliol del 2023
Sarrió
Economia
Societat industrial paperera, amb domicili a Pamplona, creada el 1970 com a resultat de la fusió de l’empresa barcelonina Sarrió CAP, Papelera de Leiza i Eurokote.
Fins el 1988 s’anomenà Sarrió, Compañía Papelera de Leiza Les seves principals fàbriques eren al Prat de Llobregat Baix Llobregat i a Almazán Sòria Després d’una greu crisi en 1978-80, fou una de les primeres empreses papereres espanyoles Disposà de filials a diversos països europeus i a Mèxic El 1991 fou adquirida pel grup Torraspapel, i adoptà el nom de Sarrió, Papel y Celulosa
Godó

Armes dels Godó
Economia
Família d’industrials originària de Valldellou (Llitera), el primer membre documentat de la qual és el paraire Ramon Godó (Valldellou 1717 — Igualada 1792).
El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…
Solvay et Compagnie
Química
Societat industrial belga de productes químics fundada el 1863 per E.Solvay, amb seu a Brussel·les.
És la gran empresa industrial valona El 1920 participà en la constitució del càrtel internacional de la sosa juntament amb dues empreses britàniques per aquest fet la seva notable expansió internacional restà circumscrita al centre i el S d’Europa fins que, durant la Segona Guerra Mundial, s’installà al Brasil i penetrà en el mercat nord-americà L’explotació d’aquest grup empresarial es distribueix en quatre sectors d’activitat el farmacèutic, el químic, el de plàstics i el de transformació, amb una xifra general de negoci que oscillava al voltant dels 7 900 milions d’euros l’any 1999 Aquest…
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Historiografia catalana
Institució museística descentralitzada, constituïda per una seu central i per diversos museus i llocs d’interès del patrimoni científic, tècnic i/o industrial de Catalunya que fou inaugurada el 12 d’abril de 1984.
Desenvolupament enciclopèdic La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana Entre el 1997 i el 1999 fou vicepresident de The International Conference for the Conservation of Industrial Heritage TICCIH i n’és el seu…