Resultats de la cerca

La primera edició coincidí amb la setena edició del recuperat Gran Premi Blandinieres El primer guanyador fou Gabriel Saura Després de diversos parèntesis temporals sense disputar-se, s’obrí a diverses categories, de cadets a veterans, i enregistrà guanyadors com Josep Recio en la seva època d’aficionat

El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya Formaven el collectiu Joan Albert Abril i Pons El viatge a l’última estació , 1981-82 Pep Callís i Figueras Naftalina , 1981 Raül Contel i Ferreres L’home ronyó , 1982-83 Crits sords , 1983-84 Manuel Cussó i Ferrer Simó Fàbregas i Terés Entre parèntesis , 1982 Ignasi Pere Ferré i Serra La Caña en , 1980, amb Josep Maria Bruno Morbus, o bon profit , 1981-82 Xavier Juncosa i Gurguí Ferran…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa ARGUMENT I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Carles Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA Lluís Rambla i un gran nombre de cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc INTERPRETACIÓ Rosa Morata, Marta Vives, Rita Cemeli, Walter Cots, Paco Caja, FHuici, Enrique Ibáñez, Jesús Garay, Miguel Tristán Sinopsi La cinta ens endinsa en un abocador d’escombraries on es refugia un grup de marginats Tant la situació com els personatges remeten a les afliccions del final…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…