Resultats de la cerca

Fundat el 1933 sota la tutela de la parròquia Mare de Déu del Roser, s’inscrigué amb el nom de Conquesta a les competicions de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Després de la Guerra Civil es passà a denominar Joventuts d’Acció Catòlica Espanyola Rosario JACE Rosario Entre els anys quaranta i setanta combinà la participació en competicions federatives i en l’Obra Atlético Recreativa OAR El 1954 fundà la secció de bàsquet femení i, poc després, els èxits de l’equip masculí feren que alguns dels seus millors jugadors fossin fitxats pel Futbol Club Barcelona i pel Reial…

Fundat el 1964, començà participant en les competicions juvenils, amateurs i, posteriorment, en categoria comarcal fins a la temporada 1973-74, que debutà en categories territorials La màxima categoria en què ha competit ha estat la de primera territorial, en la qual jugà durant quatre temporades 1995-97, 2000-02

Fundat el 1957, nasqué sota la tutela del centre religiós de Sant Cristòfol La temporada 1987-88 ascendí a tercera divisió estatal, on jugà també la següent temporada Posteriorment jugà en categories territorials, essent campió de preferent catalana la temporada 2006-07 El 1987 fou subcampió de la Copa Generalitat Disposa d’equips en categories inferiors i és considerat com el segon club de futbol més important de Terrassa Juga a l’estadi municipal de Ca n’Anglada

Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les esglésies del…

Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta…

Es presenta com un itinerari d’iniciació cristiana Els prop d’un milió de seguidors que té, repartits en més de cent països dels cinc continents, tracten de viure en petites comunitats les conseqüències del seu baptisme Aquest neocatecumenat es divideix en diverses etapes, a imatge del catecumenat de l’Església primitiva, dins de l’estructura parroquial i en comunió amb el bisbe

Autor del retaule del Villar Serrans —encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap el 1527— i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes Acusa una reiterada tendència als efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats Hom li atribueix també un retaule de la collecció Lemaire de París i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda

Consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstanciació durant la celebració de la missa A l’església moderna de Santa Maria s XVII hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del s XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, el bancal del qual, posteriorment, foren afegides dues escenes del prodigi Museu de Solsona Les relíquies foren dutes posteriorment a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra

L’arxiu té el seu origen en la planificació dels Arxius Nacionals aprovada el 31 de maig de 1974 pel Molt Illustre Consell General MICG, que presentà l’Assessoria Pedagògica encapçalada per Lídia Armengol i Antoni Morell Es tracta dels Arxius Nacionals d’Andorra ANA que es posaren en funcionament a partir de l’any 1975, després que el MICG n’aprovés el reglament, i que depenen del govern des del 1982 contenen els arxius històrics i els arxius administratius L’any 1997 s’instaurà el model arxivístic de l’administració central andorrana i els Arxius Nacionals d’Andorra s’estructuraren de la…