Resultats de la cerca

El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’…

S'estructurà en les Lligues Parroquials de Perseverança, esteses arreu de Catalunya i impulsades des de Barcelona per la junta de govern de la Federació de les Lligues En abandonar el seu fundador l’orde jesuïta 1928, l’Obra fou fraccionada en diòcesis 1929 En 1936-39 fou objecte de persecució, i el 1939 fou refundada, si bé absolutament castellanitzada, d’acord amb les directrius del govern franquista

El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell

Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics

Sorgí, inicialment, d’una xarxa d’emissores parroquials i diocesanes que, a partir dels anys seixanta del s XX, es constituïren com a Cadena de Ondas Populares Españolas L’emissora s’autoproclama catòlica i se situa en el marc de les finalitats generals de l’Església i, concretament, de la seva presència evangelitzadora en l’àmbit de l’opinió pública Tot i això, ha optat per una programació generalista i comercial Segons la primera onada del 2009 de l’Estudi General de Mitjans EGM, ocupa el tercer lloc de les emissores més seguides a l’Estat espanyol, després de la Cadena SER i…

El nom fa referència a la vida i l’obra del metge i eclesiàstic Pere Tarrés Té l’origen en el Servei de Colònies de Vacances SCV, creat el 1965 dins de  Caritas  Diocesana de Barcelona, entitat que el 1957 fundà el Secretariat de Colònies com a resposta al gran creixement de les entitats parroquials organitzadores de colònies, després de la signatura del Concordat entre el govern espanyol i el Vaticà 1953 El 1985 el SCV se separà de Caritas Diocesana de Barcelona i creà la Fundació Pere Tarrés, constituïda formalment el 1987 La fundació integrà també el Moviment de Centres d’…

La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins d’aquesta…

Creada a Barcelona a final de la dècada del 1940 per Juan García Velázquez, distribuïa films en 16 mm per Catalunya, Aragó i les Balears El 1962, J García passà a ser gerent dels laboratoris de doblatge Parlo Films, i en no poder-se fer càrrec de l’empresa, l’adquirí l’advocat i fiscal de l’Audiència de Barcelona, Manuel Sala Bellsolell de la Torre Barcelona 1911 – 2001, client i programador, que la rellançà L’any següent, el nou propietari adquirí els fons d’Àries Films i augmentà l’oferta de títols, muts i sonors, en 16, 9, 5, 8 i súper-8 mm, adients per a sessions de cineclub, cinefòrum,…

Fou creada a Barcelona el 30 de juliol de 1983 amb els objectius d’estudiar, investigar i promoure, amb criteri científic i rigor històric i metodològic, la genealogia, l’heràldica i altres disciplines afins Inicialment amb el nom de Societat de Genealogia, Heràldica i Sigillografia , anà afegint noves disciplines, com ara la vexillologia 1991 i la nobiliària 2003 El seu fundador i primer president fins el 2007 fou Armand de Fluvià i Escorsa, succeït breument per Ramon Rovira i Tobella Des del mateix 2007, n’és president Juanjo Cortés i García Al llarg de la seva trajectòria, ha canviat de…

Conté unes sèries històriques i administratives, alguns arxius municipals Vinçà, Cotlliure, Osseja, Vernet, Ceret, Prats de Molló, Tuïr, inclòs el de Perpinyà actualment en dipòsit, i els arxius hospitalaris Entre les sèries històriques figuren els fons procedents de la procuració reial de Mallorca, dita després de Rosselló i de Cerdanya 845-1660, del Consell Sobirà del Rosselló segle XVII i XVIII, de l’almirallat de Cotlliure 1691-1790 i de la intendència del Rosselló 1660-1790 i del País de Foix 1716-84 de la Universitat de Perpinyà 1350-1790 un fons notarial 1261-1850 els fons del bisbat d…