Resultats de la cerca

Es dedica a organitzar uns jocs florals, en els quals és admesa la participació en llengües catalana i francesa La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa, Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera Els Jocs Florals de la Ginesta d’Or han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Antoni Cayrol

Durant el domini catalanoaragonès comprenia gairebé tota la part occidental de l’illa, des de la desembocadura del Fiume Grande, al golf de Termini N fins a la Sciacca S, i per l’interior la línia passava per Bivona Sota els Borbó li fou afegit el Vallo di Agrigento, amb la qual cosa fou el territori més gran de l’illa El 1817 fou dividit en tres valli de Palerm, d’Agrigent i de Trapani, que foren, després, les províncies actuals

Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa

Consistia en una prova de velocitat en un circuit que passava per Barcelona i per les principals ciutats del Vallès Alfred Fronval guanyà la primera edició i Josep Canudas la corresponent prova preparatòria La segona edició no tingué la presència de pilots estrangers com la primera, però hi competiren pilots militars El guanyador de la segona edició fou Joaquim Cayón La tercera edició, organitzada per un Aeroclub de Catalunya acabat de refundar, tingué com a novetat la presència de pilots d’Aeronàutica Naval Josep Canudas guanyà la prova de circuit, Guillem Xuclà la d’habilitat,…

Fou creada el 1955 per a ciclistes independents i aficionats, sota l’organització del Club Ciclista Olot El recorregut era de 85 km, i passava per Sant Joan les Fonts i Besalú Les dues primeres edicions les guanyà Antoni Bonada També s’imposaren en més d’una edició Josep Fernández 1959, 1961, Manuel Blanco 1966, 1970, 1971 i Bernat Gimbernat 1977, 1979, 1981 Posteriorment destacaren guanyadors com Joan Llaneras 1990, Ramón Medina 1995, Josep Jufré 1998 i Carles Torrent 1999 L’any 2001 la cursa s’inclogué dins del calendari de les Grans Clàssiques i augmentà el recorregut a 112 km…

Fundat al final dels anys vuitanta, fou campió de la Lliga Catalana l’any 1991 en una temporada liderada per Xisco Marcos Al final del mateix any abandonaren la Federació Catalana de Futbol Americà i ingressaren a la recentment creada Spain Football League SFL Fou campió de la primera edició de la SFL 1992 El 1994 fou campió de l’American Football League AFL, lliga de transició que es jugà el 1994 i que donà lloc a l’actual Lliga Espanyola de Futbol Americà, creada el 1995 El club desaparegué l’any 1996 a causa de la greu crisi per la qual passava el futbol americà a Catalunya…

En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en els mitreus, es coneixen…

Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a Catalunya-Aragó per anteriors tractats amb Castella de Tudellén i Cazola, provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant intentà que se li rendís Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer de 1244 Emprant el mateix procediment, Jaume I s’apoderà de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que decidí l’infant a entaular negociacions, que arribaren a bon terme amb la signatura del tractat Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de Castella i de…

En contra del que passava als països del llavors anomenat teló d’acer, a Polònia la música mantingué una certa autonomia respecte dels principis estètics del realisme socialista La riquesa de la vida musical del país exemplificada en el prestigiós Festival de Tardor de Varsòvia afavorí l’aparició de compositors joves durant la dècada del 1950 El serialisme que llavors practicaven a Occident els músics d’avantguarda no els suscità gaire interès els compositors polonesos es caracteritzaren per oferir alternatives senzilles, però molt efectives, a la problemàtica del llenguatge, la…

Es reuní almenys des del 1325 Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els encàrrecs En virtut del privilegi del 1455, la majoria…