Resultats de la cerca

Sorgida d’una proclama signada el mateix any per Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom Sóller, Miquel Duran Inca, Llorenç Garcias Artà, Pere Oliver Felanitx i Josep Claverol Sant Jordi, fou presidida per Elvir Sans i Rosselló 1923-24, Emili Darder 1925-31, Miquel Massutí 1932-33 i Josep Sureda i Blanes 1934-36 Constituïda al marge de tot partit polític, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona Aquest programa, dut a terme fins el 1926, que topà amb la Dictadura, fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx, Sóller, Inca,…

Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789

Continuà la Gazeta Vigatana 1904-05 i la Gazeta Montanyesa 1905-14 Feu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que al final les acceptà

Es caracteritza per l’obtenció d’estelles procedents de nuclis especialment preparats Aquesta tècnica perdurà en altres etapes del Paleolític, i pot ésser associada a d’altres indústries, com la del Mosterià

S'installà en un edifici construït a l’antic convent de Sant Agustí Suprimida aleshores la Universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat Perdurà fins el 1803

Fou fundada pels senyors de Fals el 1221 l’església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235 Perdurà fins el 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots

Aparegué el 1930 amb caràcter mensual, i fou dirigida, successivament, per Lluís Macaya 1930-33, Ramon Canals 1934 - gener del 1936 i Ramon Girona 1936-46 El 1947 la dirigí Joan Merli, i donà molta importància a la illustració Suspesa temporalment, reaparegué el 1953, sota la direcció de Joan Rocamora, i perdurà fins el 1964

El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi

Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit

Inaugurat el 1884 com a Teatre Ribas, s’anomenà al cap de poc Teatre de Catalunya, i el 1887, restaurat, rebé el seu nom definitiu Hom hi representà sarsueles, operetes, drames, comèdies, etc Els anys vint, Abelard Cots i Lozano, popular empresari, el convertí en un dels més importants teatres de varietats del país Perdurà fins el 1929