Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Permià
Geologia
Darrer període o sistema del Paleozoic o era primària, situat per sobre del Carbonífer.
Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la…
Permotriàsic
Geologia
Terme usat en les àrees on es fa molt difícil la separació del Permià i del Triàsic, per a englobar els terrenys que pertanyen a aquests dos sistemes (o períodes).
Ordinàriament, es tracta de materials detrítics roigs, en els quals hom ha trobat fòssils del Permià i del Triàsic, o que, contràriament, són mal datats i per això hom no pot eliminar la hipòtesi que aquests terrenys s’hagin dipositat durant l’un o l’altre d’aquests períodes o bé en ambdós Els Pirineus presenten una franja pràcticament contínua d’aquests materials
Paleozoic
Geologia
Primera era (o eratema) del Fanerozoic, situada entre el Precambrià i el Mesozoic.
És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els períodes més…
Triàsic
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i…
Tatarià
Geologia
Unitat estratigràfica del Permià superior, considerada com a equivalent del Djulfià.
Antracolític
Geologia
Divisió del Paleozoic superior, que agrupava els sistemes Carbo nífer i Permià.
Actualment hom el considera obsolet
Artinskià
Geologia
Tercer estatge del Permià inferior, situat damunt del Sakmarià i sota del Kungurià.
És equivalent a l’Autunià superior
Ufimià
Geologia
Estatge (i edat) del Permià, situat damunt el Kungurià i sota el Kazanià.
El nom fa referència a Ufa Baixkíria
Sakmarià
Geologia
Segon estatge del Permià inferior, situat damunt l’Asselià i sota l’Artinskià.
Kazanià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Permià superior, situat sobre l’Ufimià i sota el Tatarià.