Resultats de la cerca

La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat…

Adorat a Palestina, Ugarit, Fenícia on era déu del llamp i, després, a Cartago A Egipte, el seu culte, sempre de caràcter popular, fou introduït pels soldats i pels mercaders en la dinastia XVIII 1570-1320 aC, arran de les conquestes egípcies a Síria i Palestina

Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona,…

Representa la potència sinistra de l’altre món Lluità contra Nergal, senyor de la pesta i l’extermini, i el vencé per l’astúcia

La negativa d’aquest a tornar-la al seu pare provocà la còlera d’Apollo, que envià la pesta a l’exèrcit grec, fet amb el qual comença La Ilíada Criseida tingué dos fills d’Agamèmnon, un dels quals, Crises, succeí el seu avi com a sacerdot d’Apollo

Mort Frederic II per la Pesta Negra —1348—, deixà els seus fills, que eren infants, sota la tutela de Blasco de Alagón, comte de Mistretta Frederic de Randazzo Frederic I d'Atenes , que el succeí en el marquesat, Elionor de Randazzo morta després del 1369, muller de Guillem de Peralta i Sclafani , comte de Caltabellotta, a qui aportà en dot el comtat de Caltanissetta, i Constança de Randazzo nascuda vers el 1347, a la qual vers el 1369 —en un intent de reconciliar els francs amb els catalans— hom intentà, sense resultat, de casar amb Gualter III d’Enghien, que es titulava duc d’…

A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles…

Les forces catalanes atacaren l’exèrcit de Felip III de França, que es retirava, delmat per la pesta, després del fracàs de la croada contra Catalunya Pere II de Catalunya-Aragó confià l’avantguarda de l’atac a Ramon de Montcada i d’Aragó, que féu estralls amb els seus homes entre els fugitius tot respectant el rei francès, malalt de mort, i la seva família, malgrat que entre aquesta hi havia Carles de Valois, que havia pretès la corona de Catalunya Acabat l’assalt, la columna francesa fou atacada encara, poc després, per les tropes de Roger de Lloria, que havien desembarcat…

Escrita per Giovanni Boccaccio, en 1349-51, representa el final del llarg itinerari artístic de l’autor i és la millor obra de la novellística medieval Com a conseqüència de la pesta negra del 1348, set dones i tres homes fugen a una villa dels afores de Florència i durant deu dies cadascun d’ells explica una novella La pesta en constitueix el marc decoratiu i artisticoliterari fa la sensació de serietat i permet una llibertat temàtica i d’expressió inimaginable fora d’aquells moments d’excepció Una de les característiques de l’obra és un marcat realisme figures i…