Resultats de la cerca

Establert el 1996 per a palliar els efectes sobre la població civil de l’embargament imposat al règim de SḤusayn després de la guerra del Golf Pèrsic 1991, el programa fou vigent fins vuit mesos més tard de l’enderrocament del dictador març del 2003 Al gener del 2004 un diari iraquià publicà una relació d’implicats en la compra de petroli a l’Iraq durant aquest període al marge del programa o bé com a comissions illegals sobre els béns Ulteriors investigacions xifraren l’import de les vendes entre uns deu mil i vint mil milions de dòlars Entre els implicats hi havia alguns països…

Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de…

També en són membres Líbia, Algèria, Bahrain, l’Iraq, Egipte exclòs en 1979-89, Qatar, l’Aràbia Saudita, Síria i els Emirats Àrabs Units Tunísia abandonà l’organització el 1987 Tot i controlar el 25% de la producció mundial de petroli 1992, la diversitat d’interessos i d’orientacions polítiques han frenat l’acció conjunta i àdhuc han provocat conflictes entre els seus membres invasió de Kuwait per l’Iraq el 1990 i la guerra del Golf Pèrsic La seu és a Kuwait

Es preocupa de la situació del mercat del petroli, de les relacions entre països consumidors i productors, de la investigació i el desenvolupament energètic amb vista a reduir la dependència de les economies respecte al petroli i de l’obtenció d’informació sobre el mercat del petroli El 1993 eren membres de l’AIE tots els països de l’OCDE menys Islàndia La seu de l’organització és a París

  Fins a la revolució del 1979 que instaurà el règim teocràtic de l’aiatollà Khomeiny, centrà l’activitat, especialment l’extractiva, a l' Iran Des del 1914 l’estat britànic n'era el principal accionista i el 1935 canvià el nom pel de Anglo-Iranian Oil Company En 1951 fou nacionalitzada pel govern de Mossadeq, però després del cop d’estat de 1953 retornà a mans britàniques El 1954 canvià el nom pel de British Petroleum Entre el 1979 i 1988 fou privatitzada de manera gradual pel govern de Margaret Hilda Thatcher Del 1978 al 1987 aconseguí, progressivament, el control de part de la Standard…

Controlava cinc societats Hispanoil —investigació i producció de petroli—, Empresa Nacional de Petróleos ENP —refinatge i petroquímica—, CAMPSA —distribució i comercialització de productes petroliers—, Butano i ENAGAS —gasos liquats del petroli i gas natural— El 1987 aquestes societats foren integrades en una de sola Repsol , llevat d’ENAGAS El 1995, amb l’inici de la privatització d’aquestes dues empreses, l’INH es dissolgué, bé que la creació, el 1997, de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales recuperava en part les seves funcions

Fou fundada el 1933 amb el nom d’Arabian American Oil Company com un trust nord-americà de les companyies Standard Oil of California, Standard Oil New Jersey, Texaco i Socony Mobil Oil per a la recerca de petroli a l’Aràbia Saudita, i explotà la major part del petroli d’aquest país El 1974 el govern saudita prengué el 60% de participació i el 1980 es feu càrrec de la totalitat del capital, bé que posteriorment fou parcialment reprivatitzat El 1989 canvià el nom per l’actual Principal companyia productora de petroli del món prop d’un 10%, és també una de…

Amb seu a Rio de Janeiro, fou creada amb l’objectiu d’impulsar la prospecció, producció, refinatge, transport i distribució del petroli del Brasil És propietària d’una important infraestructura que comprèn refineries, oleoductes, plataformes petrolieres, vaixells petroliers i xarxes de benzineres Present en una vintena llarga de països, és la primera companyia de l’Amèrica del Sud i una de les més grans del món en volum de capitalització, i és líder en prospecció marítima a grans profunditats Fins a mitjan dècada de 1990 operà en règim de monopoli estatal A partir d’aquests anys…

El seu trencament provocà el vessament de més de 70000 tones de petroli que s’estengueren per uns cent quilòmetres de la costa gallega i afectaren els bancs de pesca i molts ocells, com gavines i cormorans

La seva constitució remunta a la de la Texas Full Company, el 1901, per a l’explotació d’un pou de petroli L’any següent aquesta es transformà en la Texas Company i inicià una àmplia campanya de prospeccions que la portaren a la construcció de refineries pròpies i a la penetració en el mercat europeu a partir del 1905 Les dues guerres mundials potenciaren el paper de la Texaco, ja que es convertí en la principal subministradora de carburant als combatents En el període d’entreguerres penetrà en el mercat sud-americà, a l’Orient Mitjà i a Bahrain i Sumatra Convertida en una de les…