Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Begas
Família d’artistes alemanys.
Hi sobresurten Karl Begas el Vell Heinsberg, Aquisgrà 1794 - Berlín 1854, pintor, deixeble de Gros, autor de pintura religiosa i de retrats Reinhold Begas Berlín 1831 - 1911, escultor, fill de Karl Begas, deixeble de Rauch, influït per Miquel Àngel i la plàstica barroca, autor dels monuments a Schiller i a Bismarck, de Berlín i Karl Begas el Jove Berlín 1845 - 1916, escultor, germà de Reinhold
Ànteros
Mitologia
Fill d’Afrodita i d’Ares i germà d’Eros.
Mentre que aquest representava l’amor feliç, Ànteros era el símbol de l’amor dissortat Es distingien en la plàstica pel color dels cabells els d’Eros, rossos els d’Ànteros, negres Bé que les estàtues de tots dos acostumaven a presidir els gimnasos amb les d’Hèrcules i Hermes, les representacions d’Ànteros al món grec i romà són molt menys corrents que les d’Eros
escola de Colònia
Pintura
Escola pictòrica alemany que es desenvolupà entre els s. XIV i XVI a Colònia.
Evolucionà des d’un inicial estil gòtic, caracteritzat pel seu idealisme, la seva elegància i el seu misticisme Tríptic de la Crucifixió, ~1330, museu Wallraf-Richartz, Colònia, cap a una posterior recerca de l’expressió pròpiament plàstica i d’una composició més rigorosa Stephan Lochner A la segona meitat del s XV fou progressivament sotmesa a la influència de la pintura flamenca Mestres de la Vida de la Mare de Déu i de l’altar de Sant Bartomeu, tots dos al museu Wallraf-Richartz, i s’acabà al s XVI amb Bartholomäus Bruyn , renaixentista de característiques paralleles a les…
I macchiaioli

La toilette del mattino (1898), obra de Telemaco Signorini
Pintura
Grup de pintors italians format a Florència vers el 1855 i cristal·litzat a l’inici del decenni següent.
Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al paisatge real…
Die Brücke
Nom amb el qual s’autodesignaren, en constituir-se grup a Dresden, el 1905, els artistes alemanys Ernst Ludwig Kirchner (de qui sortí la iniciativa de la creació del grup), Fritz Bleyl, Erich Heckel i Karl Schmidt-Rottluff.
Emil Nolde i Max Pechstein s’hi adheriren el 1906, bé que el primer per un temps molt breu El 1907 s’hi adherí l’holandès Kees van Dongen, i el 1910 ho féu Otto Müller En formaren part, també, el suís Cuno Amiet i el finlandès Axel Gallén-Kallela Inicialment reuní aquests artistes en grup una actitud antiimpressionista que defugia el decorativisme i la sensibilitat del goig sensible per tal d’enfrontar-se amb la natura des d’un angle crític que hi projectava, mitjançant la deformació expressiva, la reacció dramaticosubjectiva de l’artista D’ací que calgui veure en aquest grup la primera…
El vent de l’illa
Cinematografia
Pel·lícula del 1987; ficció de 94 min., dirigida per Gerard Gormezano i Montllor.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona, Gerard Gormezano, PC Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE GGormezano FOTOGRAFIA Xavier Gil color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart, Carolina Vivó decoració MÚSICA Robert Schumann, Georg Philipp Telemann, Alessandro Marcello SO Ricard Casals, Manuel Almiñana directe INTERPRETACIÓ Simon Cassel John Armstrong, Mara Truscana Ariel Kane, Ona Planas Anna Salort, El Increíble Orlando el governador Anstruther, Anthony Pilley l’oficial Smith, Ñaco Nadal el criat Joan ESTRENA Barcelona, 04031988 PREMIS Ciutat de…
La Cuadra de Sevilla
Música
Grup de teatre andalús.
Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant D’entre els seus muntatges destaquen Quejío 1972, de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual Los palos 1975 Andalucía amarga 1979, poema físic i…
Sureda
Família d’artistes.
Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni…
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
Afrodita
Afrodita de Melos (segle II) (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…