Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…
Cercle del Liceu

Rebedor del Cercle del Liceu
© Cercle del Liceu
Música
Club recreatiu privat fundat a Barcelona el 1847, situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.
Ocupa els espais cedits a la Societat Auxiliar de Construcció per la seva contribució al finançament del teatre Creat a partir dels patrons elitistes i exclusius dels clubs anglesos de l’època, reuneix l’alta societat barcelonina, i els seus socis constitueixen històricament una part destacada de la burgesia catalana, amb estrets vincles amb les elits espanyoles En fou el primer president Ramon de Sentmenat i Despujol, marquès de Ciutadilla Fins el 2004 no admeté dones com a sòcies A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts Té…
Cercle del Liceu
Música
Club privat de caràcter recreatiu i cultural, elitista i exclusiu seguint el model anglès de l’època, fundat a Barcelona el 1847 a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, als espais cedits a la Sociedad Auxiliar de la Construcción per la seva contribució al finançament del teatre.
Molt renovat entre els anys 1900 i 1903, conserva un extraordinari conjunt d’art modernista, on destaquen les decoracions d’Alexandre de Riquer rebedor i escriptori i de Josep Pascó la Peixera, amb un notable escalfapanxes, les pintures murals d’Oleguer Junyent la Peixera i Josep Pey sala de diaris, els vitralls wagnerians de J Pey i O Junyent, la Rotonda dissenyada i decorada per Ramon Casas amb dotze magnífics plafons de tema musical i femení, la collecció de pintura amb obres de R Casas, Ll Masriera, J Brull, M Urgell, S Rusiñol, F Miralles, J Cusachs i R Canals, entre d’…
L’anyell místic
Políptic que consta de vint-i-quatre plafons de fusta pintats a l’oli entre el 1426 i el 1432 per Jan van Eyck; fa 370 × 495 cm i es conserva a Sint Baafs de Gand.
L’obra, que tingué una gran influència, és la primera de gran format de l’escola flamenca, i juntament amb les obres de Robert Campin, el seu punt d’arrencada L’autor posà al servei d’una idea teològica ben documentada un realisme escrupolós i una tècnica que juga amb la transparència de la pintura a l’oli per crear efectes de llum i de perspectiva aèria
Gran Teatre del Liceu

Façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
© Antoni Bofill
Teatre d’òpera de la ciutat de Barcelona.
Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores— per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…
,