Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
decrets de Nova Planta

decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…
Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya
Agronomia
Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior.
Té la seu a Vilassar de Mar i actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació És integrada per més de 400 socis i més de 4 000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura El sector s’inicià el 1925, a Vilassar de Mar, quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys seixanta, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus La creació del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, el 1983, respon al desig de potenciar…
Ateneu Barcelonès

Vestíbul de la quarta planta de l’Ateneu Barcelonès
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació fundada a Barcelona el 9 de novembre 1860 sota el nom d’Ateneu Català, amb Joan Agell com a president i Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.
L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep…
,
teatre de Dionís

Planta del teatre de Dionís a Atenes: 1, grades; 2, escales d’accés a la graderia; 3, corredor cirdular; 4, orquestra, desplaçada al nord durant el s IV); 5, portes d’accés; 6, prosceni; 7, escena; 8, παρασκήνια ; 9, pòrtic
© fototeca.cat
Teatre
Teatre d’Atenes, bastit al peu de l’Acròpolis.
Tot i que probablement funcionava des del segle VI aC, la construcció actual de pedra data del segle IV aC fou retocat en temps de Neró Podia encabir entre 14000 i 17000 espectadors
Torras, Ferreria i Construccions
Empresa siderúrgica, constituïda a Barcelona el 1918, continuadora de les activitats de l’arquitecte Joan Torras i Guardiola.
Aquest havia creat una societat de construccions metàlliques el 1876, i el 1897 inaugurà uns forns d’elaboració d’acer a la fàbrica del Poblenou, de Barcelona El 1942, Torras promocionà la Siderúrgica Asturiana, a Avilés, amb procediments de la casa Krupp alemanya Participà igualment en la compra, per part de metallúrgics catalans, de Fàbrica de Mieres 1944 en un esforç d’obtenir primeres matèries Superà la crisi siderúrgica dels anys setanta, gràcies a una participació del Banc Industrial de Catalunya, el tancament de la planta industrial de Catalunya, el tancament de la planta…
Museu d’Història de Catalunya
Historiografia catalana
Entitat museística inaugurada el 29 de febrer de 1996, impulsada per la Generalitat de Catalunya, que es dissenyà i executà en poc més d’un any i mig sota la direcció política de Carme-Laura Gil i la direcció científica de Francesc Xavier Hernàndez i Cardona.
L’indret escollit per a la seva installació foren els antics Dipòsits de Comerç del Port Vell de Barcelona, una construcció del final del segle XIX i amb un inqüestionable valor històric un exemple de l’extraordinari patrimoni arqueològic industrial del país situada en una zona cèntrica de la ciutat i de fàcil accés L’estructura física de l’edifici amb sostres relativament baixos i moltes columnes, però, condicionà el disseny del conjunt del museu, que inclou una exposició permanent, un auditori, una mediteca i una planta dedicada a exposicions temporals L’exposició permanent –…
Aiscondel
Economia
Empresa fundada a Barcelona el 1943 pel grup financer Pujol-Usandizaga per a produir transformats plàstics a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
El 1950 creà la Societat Etino-Química, conjuntament amb Hidro Nitro Española Amb la posterior entrada, el 1956, de l’empresa nord-americana Monsanto, hom posà en marxa una planta de poliestirè a Montsó Aragó, que el 1960 fou transformada en Monsanto Ibérica El 1970 inaugurà una nova planta de matèries plàstiques a Vila-seca Tarragonès i el 1974 procedí a l’absorció de Monsanto Ibérica La crisi general del sector, i en concret la del soci multinacional, provocaren la suspensió de pagaments 1980, que poc després fou aixecada la participació majoritària de Monsanto fou adquirida pel grup…
Centre Cultural Terrassa
Centre d’activitats culturals de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental).
Hom hi programa sobretot concerts i actuacions d’arts escèniques teatre, dansa i circ i també conferències i colloquis Té la seu en un edifici contigu a l'antiga Fàbrica Aymerich i Amat de la Rambla d'Ègara, de planta irregular, projectat pels arquitectes Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot, que s’inspira en l’arquitectura fabril de la zona És notable l'auditori de grans dimensions i planta quadrangular de la part posterior Inaugurat el 25 d’octubre de 1980, el centre fou promogut per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa , amb l'…
Esteve
Farmàcia
Companyia farmacèutica.
Fou creada el 1931 a partir d’una farmàcia a Manresa Bages, de la qual es feu càrrec Antoni Esteve , on començà a desenvolupar les primeres especialitats vitamíniques Esterocal i Esterol L’any següent fou el primer laboratori a l’Estat espanyol a sintetitzar un neoarsenobenzè Neo-Spirol El 1936 adoptà la forma jurídica de societat anònima Laboratorios del Dr Esteve, SA i sintetitzà la primera sulfamida El 1954, començà l’exportació de l’antihemorràgic 101, el primer medicament desenvolupat a l’Estat espanyol que rebé reconeixement internacional Al final dels anys cinquanta, el…
castell d’Escalona
Castell
Fortificació al municipi d’Escalona, Castella-la Manxa, a la província de Toledo.
D’origen musulmà, fou fet restaurar per Álvaro de Luna 1435-48 en gòtic flamíger i mudèjar És de planta quadrada amb fortificació exterior i torres albarranes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina