Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jocs Mundials de Policies i Bombers
Esport general
Competició poliesportiva reservada a membres dels cossos de seguretat i bombers de tot el món celebrada cada dos anys.
Organitzada des del 1985 per la World Police and Fire Games Federation, el seu precedent fou gestat per la California Police Athletic Federation i tingué lloc per primera vegada l’any 1967 Inclou una setantena de disciplines esportives, entre les quals hi ha esports majoritaris com atletisme, ciclisme o futbol, i disciplines físiques com estirada de corda, llançament de ferradura o pujada d’escales La desena edició es disputà a Barcelona durant els mesos de juliol i agost del 2003 La cerimònia inaugural tingué lloc a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Hi participaren 11000 esportistes de 55 països
Club Esportiu Mossos d’Esquadra
Esport general
Club poliesportiu amb seu a Sabadell.
Fundat el 1998, nasqué amb la denominació Agrupació Esportiva Mossos El 2002 adoptà el nom actual Agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos dels Mossos d’Esquadra de Catalunya Té seccions d’activitats subaquàtiques, atletisme, bàsquet, ciclisme, futbol, futbol sala, golf, hípica, motociclisme, natació, pàdel, tennis, tir, tir amb arc, triatló i voleibol, tot i que també ha competit en altres esports Participa en els Jocs Mundials de Policies i Bombers, així com en el Campionat d’Espanya de Policies i Bombers en esports com l’atletisme,…
Club Esportiu Guàrdia Urbana de Barcelona
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1993 i conegut com ceGUP, agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona i controla les diferents seccions esportives de cada especialitat Té seccions d’atletisme, bàsquet, ciclisme, duatló i triatló, futbol, golf, pitch-and-putt, motociclisme, natació, submarinisme, tennis, pàdel, tir, tir al plat, voleibol i waterpolo, que funcionen de manera autònoma sota la tutela del club Competeix en trofeus d’àmbit català i estatal i ha participat en els Jocs Mundials de Policies i Bombers Fa ús de les installacions…
Ocisport
Esport general
Empresa organitzadora d’esdeveniments esportius amb seu a Igualada.
Fou fundada el 2002 per Albert Balcells Padullés, antic ciclista de bicicleta tot terreny Organitza proves de ciclisme, principalment de bicicleta tot terreny, i curses de muntanya Destaquen la Copa Catalana Internacional de BTT, la VolCat i les mànegues de la Copa del Món i l’Obert d’Espanya de BTT i bicitrial, els Campionats del Món i d’Espanya de policies i bombers i proves de la Copa del Món i el Campionat del Món de curses de muntanya També participa en el Bike Show, des del 2006
Agrupació Cultural i Esportiva Bombers
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1945 amb el nom de la Penya Burinot, era coneguda popularment com la Cultural En un primer moment promocionaren campionats esportius i organitzaren la biblioteca El primer director fou Josep Maria Jordán El 1949 publicà el primer número de la revista Alarma , especialitzada en temes d’extinció d’incendis L’agrupació tenia tretze seccions natació, futbol, atletisme, ciclisme, golf, motociclisme, muntanya, petanca, power lifting, activitats subaquàtiques, tennis, tir amb arc i voleibol Participà en les Olimpíades de Policies i Bombers celebrades a Indianapolis La…
Brigate Rosse

Imatge del segrestament d’Aldo Moro
Organització italiana revolucionària clandestina.
Fundada el 1969 per Renato Curcio i formada, sobretot al començament, per intellectuals i estudiants d’extrema esquerra i posteriorment també per obrers radicalitzats, d’ençà del 1970 féu un seguit d’atemptats contra polítics, magistrats, policies, etc, i contra installacions de l’estat També realitzà diversos segrests, sovint acabats amb l’assassinat del segrestat, com en el cas d' Aldo Moro , líder de la democràcia cristiana italiana Molts dels seus dirigents inicials foren empresonats —entre ells, el mateix Curcio fou condemnat el 1974 i alliberat el 1998— o moriren en …
Action Directe
Grup revolucionari francès d’extrema esquerra.
Té els seus orígens en diversos grups sorgits a partir del moviment del fets de Maig , entre els quals els Groupes d’Action Révolutionnaire Internationaliste GARI, creats el 1974, que collaboraren amb el Movimiento Ibérico de Liberación Autoqualificada de “comunista llibertària”, Action Directe fou fundada el 1977, i el 1979 s’organitzà en “guerrilla urbana” Adduint la lluita antiimperialista, els seus militants cometeren una cinquantena d’atemptats terroristes en empreses, organitzacions patronals, establiments comercials, seus governamentals i de l’exèrcit, delegacions del Govern israelià…
Grupos Antiterroristas de Liberación
Escamots terroristes apareguts l’octubre del 1983 que atemptaven contra membres d’ETA i simpatitzants d’aquesta organització.
El predecessor dels GAL fou el Batallón Vasco Español BVE, que inicià les seves activitats contra membres d’ETA el 1974 Els primers atemptats foren el segrest de Segundo Marey, al País Basc francès, a qui alliberaren ja que l’havien confós amb un militant d’ETA, i el dels refugiats bascs José Ignacio Zabala i José Antonio Lasa, apareguts sense vida el 1995 Actuaren entre el 1984 i el 1987 i se’ls imputa un total de 27 assassinats entre els quals hi ha el del líder d’Herri Batasuna, Santiago Brouard, el 1984 Per les accions dels GAL reberen condemnes, entre d’altres, els policies…
Muerte al amanecer
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 95 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide, PC JMForn, Barcelona ARGUMENT El inocente de Mario Lacruz GUIÓ MLacruz, JMForn FOTOGRAFIA Antonio Macasoli blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Espinosa MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Delise, José María Rodero Doria, Nadia Gray Victoria, Pedro Porcel inspector, Josep Maria Cafarell Costa, Sun de Sanders Lina, Vicente Soler Santos, Fèlix de Pomés Montevidei ESTRENA Barcelona, 23051961 Sinopsi Dos policies detenen el pianista Virgilio Delise creient-lo culpable de l’…
Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Centre de formació del personal dels diversos cossos que garanteixen la seguretat a Catalunya (mossos d’esquadra, policies locals, bombers, personal de protecció civil i agents rurals).
Centre creat per la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, com a transformació de l’anterior Escola de Policia de Catalunya fundada el 1985 La preparació de les primeres promocions de mossos d’esquadra començà el 1983 en una institució precedent L’ISPC és un organisme autònom adscrit al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya Supervisa també els centres i els programes formatius dels membres de les empreses de seguretat privada Té per finalitats, a més de la formació pròpiament dita, la creació, gestió, difusió i aplicació del coneixement…