Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Revista Valenciana de Filologia
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial Alfons el Magnànim de València, fundada l’any 1951 per Artur Zabala, el seu director; desaparegué el 1981.
Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc Almela i Vives…
Röntgensatellit

Recreació artística del satèl·lit ROSAT a l’espai
© DLR German Aerospace Center
Astronàutica
Satèl·lit llançat el juny del 1990, en una missió internacional on hi havia predomini de científics alemanys.
El nom prové del científic alemany Wilhelm Conrad Röntgen El seu camp d’estudi abraça les zones de l’espectre corresponents als raigs X i a l’ultraviolat La primera part de la missió consistí a crear un mapa de tot l’espai en raigs X i ultraviolats Posteriorment es féu servir per a investigar objectes puntuals La missió es donà per acabada al febrer del 1999 Inhabilitat des d’aleshores, la darrera setmana del mes d’octubre del 2011 entrà a l’atmosfera terrestre Tot i que hom estimà que a causa de les seves dimensions no es desintegraria completament en caure a la Terra, no es detectaren…
Acció Popular Catalana
Política
Partit polític de Catalunya, creat el mes d’octubre de 1934, adherit a la CEDA.
Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Lluís Jover i Nunell i Josep Cirera i Voltà Aconseguí un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrícoles en combatre, més durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu A les eleccions a diputats a corts de la República del febrer de 1936 formà part de la coalició del Front Català d’Ordre No obtingué cap escó
Gravetià
Prehistòria
Fàcies cultural del començament del Paleolític superior que prengué el nom del jaciment occità de la Graveta (Guiena).
Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05).
Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques
Cultura Valenciana
Revista trimestral que es publicà a València del 1926 al 1931.
L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València
Internacional Sindical Roja
Història
Organització creada el 1921 i desapareguda el 1934 al si de la Tercera Internacional per tal d’agrupar els sindicats.
Dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya, rebé el suport principalment del setmanari de Maurín Lucha Social 1919 El 1921 el comitè nacional de la CNT envià una delegació al congrés constituent de Moscou Arlandis, Ibáñez, Maurín, Nin després, Gaston Leval, on Nin restà com a membre del secretariat de la ISR El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup de “La Batalla” afavorí la creació d’uns comitès sindicalistes revolucionaris, que s’adheriren a la ISR i enviaren una delegació al tercer congrés 1924 Maurín, Jové, Trilles, Pérez Solís
Arts and Crafts
Societat fundada a Londres per Charles Robert Ashbee el 1888.
Deriva de la Morris and Co, que agrupava pintors i arquitectes prerafaelites i que fou fundada per William Morris el 1861, amb la finalitat de perfeccionar i renovar les creacions artesanals, enfront del predomini del maquinisme Les orientacions d’Ashbee s’allunyaren en certa manera de les finalitats primitives i tendiren cap al disseny industrial, bé que lligat estèticament a idees prerafaelites, sobretot a través de l’obra de Walter Crane, primer president de l’entitat En foren membres WR Lethaby, George Walton, Edwin L Luytens, etc El seu decorativisme el lliga a les primeres…
Neue Sachlichkeit

Natura Morta (1933), de Feliu Elies
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Corrent pictòric alemany desenvolupat bàsicament durant la república de Weimar (1918-33).
Representà un retorn al realisme, sovint amb connotacions crítiques, després de la primera gran etapa de predomini expressionista i avantguardista Fou representat sobretot per artistes com l’agressiu George Grosz —a la seva etapa postdadaista—, Christian Schad i Carl Grossberg al focus berlinès, Otto Dix com a cap del focus de Dresden i Hans Mertens del nucli de Hannover, entre altres La seva característica general és una freda objectivitat al servei d’una temàtica quotidiana que en alguns casos Grosz, Dix no ha perdut, però, el llast expressionista Als Països Catalans hi hagué…
estil Lluís XVI
Estil desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XVI.
Marca l’inici del retorn a l’antiguitat que portà al neoclassicisme L’influïren granment les descobertes de Pompeia i Herculà, però ací les formes clàssiques foren adaptades d’una manera vital, és a dir, no solament com a freda decoració, sinó amb un intent de donar-los un funcionalisme Estil més aviat burgès que cortesà, té en els mobles i tota la decoració un predomini de la línia recta i una recerca de la comoditat, aquesta última especialment per influència anglesa Els mobles són generalment de caoba, llisos o decorats amb bronzes En la darrera etapa el retorn a l’antiguitat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina