Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Cuerda de presos
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 110 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films JAPoves, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1953 de Tomás Salvador GUIÓ Rafael JSalvia, Fernando Melero, Ricardo GToledo, PLazaga FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burman MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Enrique Franco INTERPRETACIÓ Antonio Prieto Serapio, Germán Cobos Silvestre Aguí, Fernando Sancho Juan Díaz de Garallo, Laly del Amo Cándida, Carmen Lozano, Santiago Rivero, Rafael López Somoza ESTRENA Barcelona, 30081956, Madrid, 29031962 Sinopsi Província de Lleó, 28 de setembre de…
Coordinadora de Presos en Lluita
Història
Organització espanyola de reclusos per delictes comuns.
Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències…
Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre
Organització que és considerada el braç armat del Partido Comunista de España (Reconstituido), petit grup d’extrema esquerra fundat el 1975 a partir de l’antiga Organización Marxista Leninista de España, que existia des del 1969.
Assolí notorietat al desembre de 1976, en segrestar el president del Consell d’Estat, Antonio María de Oriol, i el general Emilio Villaescusa La trajectòria posterior del GRAPO estigué envoltada de misteris i sospites de manipulació La policia detingué els principals membres dels GRAPO al febrer del 1977, però el grup continuà actuant Pel febrer del 1981 els presos del PCEr i els GRAPO començaren una vaga de fam que durà quatre mesos La dispersió dels presos del grup iniciada al juny del 1987, donà lloc a una vaga de fam, que es repetí al novembre del 1989 Al juny…
Partido Comunista de España (reconstituido)
Partit polític
Partit fundat al juny de 1975 per transformació de l’Organización Marxista-Leninista de España.
Es definia estalinista i maoista, prosoviètic i proalbanès i propugnà la formació d’un “Govern Provisional Democràtic Revolucionari, òrgan de les àmplies masses del poble alçat en armes” Impulsà una Organización Democràtica de Estudiantes Antifascistas ODEA, un Grupo de Intelectuales y Artistas “Pueblo y Cultura”, un Socorro Rojo, una Unión de Juventudes Antifascistas UJA i altres organitzacions satèllit, però la seva activitat més notòria durant dues dècades ha estat la lluita armada dels Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre GRAPO, la seva organització militar,…
Camp de Concentració d’Horta
Història
Centre de reclusió de presos polítics del franquisme situat a Horta, Barcelona.
Lloc d’internament preventiu amb la finalitat de classificar els detinguts en virtut la seva adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí Estigué operatiu els primers mesos de l’ocupació franquista de Barcelona gener del 1939 — primavera del 1940, i es calcula que en els moments de major ingrés de presoners, la població penal podria haver estat de 15000 persones El seu emplaçament es correspon actualment amb l’edifici de Llevant del Campus Mundet, a la Vall d’Hebron
Socors Roig Internacional
Nom amb què fou conegut als països occidentals l’organització soviètica Meždunarodnaja Organizacija Pomožči Tvorcam Revol’ucii (MOPR) (‘Organització Internacional d’Ajut als Artífexs de la Revolució’).
Creada el 1922 per decisió del Komintern, tenia per finalitat donar ajut material i jurídic i suport moral als presos i emigrats polítics, i a les famílies dels revolucionaris morts en la lluita Promogué campanyes per a l’alliberament de presos polítics, així com una campanya contra el terror als Balcans, a Polònia, als països bàltics, a la Xina, etc A la península Ibèrica donà ajut als perseguits pels fets d’octubre del 1934 i, durant la guerra civil de 1936-39, treballà activament a favor dels damnificats per la guerra a la zona republicana, sobretot a la…
avalot dels Segadors
Història
Tumult ocorregut a Barcelona el 12 de juny de 1636, en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de vint-i-cinc homes, en canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer.
Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès —per a salvar-li la vida— i a alliberar els segadors presos És considerat un precedent de l’avalot del 1640 el Corpus de Sang
tractat de Frankfurt
Història
Tractat de pau entre França i Alemanya (maig del 1871) que posà fi a la guerra Francoprussiana (1870-71).
Els acords preliminars foren presos a Versalles febrer del 1871 França perdé Alsàcia i una gran part de Lorena a més, es comprometé a pagar una indemnització de guerra i com a garantia accedí a l’ocupació del nord i l’est del país per les tropes prussianes
Antorxa
Història
Diari bilingüe publicat a Palma (Mallorca) pel Bloc Popular Antifeixista, del gener al febrer del 1936.
Substituí la revista República , editada per Esquerra Republicana Balear, i publicà 25 números Pretenia ser portaveu de tota l’esquerra balear, defensant una república de treballadors i la justícia social, al mateix temps que realitzava campanyes per l’amnistia de presos i a favor dels acomiadats per la patronal illenca
Uruguay

Vaixell Uruguay
Història
Vaixell de la Companyia Transatlàntica, convertit en presó flotant, al port de Barcelona, durant la Segona República.
Freqüentat de primer per presos socials anarquistes, arran dels fets del Sis d'Octubre serví, juntament amb el “Ciudad de Cádiz”, l’"Argentina” i el “Manuel Arnús” aquest darrer al port de Tarragona, com a centre de detenció dels complicats en la revolta, entre ells el govern de la Generalitat, regidors d’esquerra de Barcelona, diputats i altres personalitats Després del 19 de juliol de 1936 hi foren empresonats molts dels participants o simpatitzants amb l’aixecament militar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina