Resultats de la cerca

L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta , entre mostres d’alegria coets, bandes de música Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat Sembla que sorgí a la fi del s XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc

Per a la representació hom segueix l’arranjament que en féu, a la segona meitat del segle XVIII, Antoni de Sant Jeroni , bé que amb algunes modificacions posteriors Consta de dues parts abans de la processó i durant el seu transcurs En la primera part s’escenifiquen a la plaça alguns passatges del drama de la passió, com la conversió de la samaritana, la presa de Getsemaní pels jueus i el judici de Jesús per Pilat Després comença la processó de primer hi figura Jesús amb els apòstols que reciten parlaments de la Santa Cena Cap a la fi hi ha una altra figura de Jesús, amb la creu…

Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja 1193-1255, la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316 El 1989 deixà de ser festiu a l’estat espanyol Els himnes de l’ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua , foren composts per sant Tomàs d’Aquino Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d’una participació popular molt considerable Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316 A…

Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada

S’estengué ràpidament per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants Totes les confraries participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist A Barcelona fou establerta el 1547 a la capella del Santíssim o de la Sang de l’església del Pi o de Santa Maria dels Reis, i tenia un local a la casa de la Sang de la plaça del Pi El 1864 s’uní a la confraria la Germandat de Pau i Caritat per a auxiliar els condemnats a mort fins al moment de la seva execució A Perpinyà fou instituïda l’11 d’octubre de 1416 a l’església de Sant Jaume,…

Conté el llegat patrimonial de les ''roques” els carros triomfals que participen en la processó del Corpus, a més dels vestits i les figures propis de la celebració, i una collecció de cartells Les sis roques més antigues, que daten dels s XVI i XVII, han estat declarades bé d’interès cultural La seu actual és una casa del s XVIII que, molt malmesa per la inundació del 1957, ha estat recuperada La història de la Casa de les Roques es remunta a l’any 1435, en què es decidí construir un casal per allotjar els carros i la resta d’estris que acompanyaven la processó del…

Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates , acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies…

Instituïda el 1338, assolí una gran solemnitat s XV i XVI consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I des del s XVII fou dut en la processó Hom afegí als actes un sermó allusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta 1707, ha perviscut en la tradició popular els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels…

És l’escenificació de la llegenda romana de l' Aracaeli , segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibilla Tiburtina En són conegudes diverses versions catalanes dels s XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors

Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat Pau Baldrich 1760-1834, marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan La Mare de Déu de la Candela, imatge molt…