Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Plutó
Mitologia
En la mitologia grega, déu dels Inferns.
Conegut també com a Hades , fou identificat amb Plute, déu de la riquesa, especialment de la dels metalls, que prové de les profunditats de la terra
Urà
Mitologia
En la mitologia grega, personificació del cel i fecundador de la Terra per mitjà de la pluja.
Unit amb Gea, engendrà els ciclops i els titans però, en témer que aquests li arrabassessin el domini del món, els mantingué ocults en les profunditats de la terra fins que Cronos, el més jove dels titans, es rebellà contra ell, li tallà els genitals i el succeí en el tron
Le Suroit
Vaixell oceanogràfic francès.
Propietat de l’IFREMER, té una eslora de 56,34 m Fou construït el 1975 i modernitzat el 1999 És un vaixell de recerca pluridisciplinària especialment preparat per a operar sobre la plataforma i el talús continentals, fins a profunditats màximes de 4 000-4 500 m El seu port base és Brest
Gea
Mitologia
Personificació de la Terra, concebuda com a element primordial del qual sorgiren les races divines.
Segons Hesíode, nasqué per ella mateixa, després del caos i en oposició a ell Sense intervenció masculina engendrà Urà el cel, les muntanyes i el Pont la mar S'uní a Urà i engendrà els titans, els gegants i els ciclops Urà odiava els seus fills i els condemnà a habitar a les profunditats de Gea, la qual, per tal de venjar-se, donà a Cronos una falç d’acer en arribar la nit, quan Urà cobrí Gea, Cronos el castrà, i la sang de la ferida fecundà de nou Gea, de la qual nasqueren les Erínies, els gegants i les nimfes Gea s’uní amb el Pont i engendrà cinc divinitats marines
Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer
Institut francès orientat a la recerca marina, tant fonamental com aplicada, com també a l’explotació sostenible dels oceans.
Més conegut per Ifremer, es creà el 1984 a partir de la fusió de dos organismes ja existents l’Institut Scientifique et Technique des Pêches Maritimes ISTPM i el Centre National pour l’Exploitation des Océans CNEXO El primer, creat el 1918, estava orientat principalment a la recerca marina i a l’assesorament relacionats amb els recursos pesquers El CNEXO, fundat el 1967, s’orientà cap a la recerca i explotació dels oceans més en general Actualment l’Institut està repartit en cinc grans centres de recerca distribuïts entre la França metropolitana i els territoris d’ultramar Tahití i disposa de…
Posidó

Posidó d’Artemisi
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop…
Alvin
Militar
Tipus de submarí nord-americà dissenyat per a efectuar treballs oceanogràfics i militars fins a profunditats de 1.800 m.
Porta una tripulació de dos o tres homes
Aluminaut
Tipus de submarí nord-americà, dissenyat per a treballs a grans profunditats (fins als 4 500 m), construït el 1964.
Porta una tripulació de sis homes
Petrobras
Economia
Companyia petroliera brasilera fundada el 1953.
Amb seu a Rio de Janeiro, fou creada amb l’objectiu d’impulsar la prospecció, producció, refinatge, transport i distribució del petroli del Brasil És propietària d’una important infraestructura que comprèn refineries, oleoductes, plataformes petrolieres, vaixells petroliers i xarxes de benzineres Present en una vintena llarga de països, és la primera companyia de l’Amèrica del Sud i una de les més grans del món en volum de capitalització, i és líder en prospecció marítima a grans profunditats Fins a mitjan dècada de 1990 operà en règim de monopoli estatal A partir d’aquests anys…
Domini màgic
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli, escrit el 1980, revisat el 1981 i publicat el 1984.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de nou poemes…