Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
Motí dels Consums
Història
Revolta popular produïda en diversos punts de l’Estat espanyol (1856) contra l’impost de consums que el govern d’Espartero havia suprimit, en teoria, el 1854, però que es mantenia, de fet, amb diversos pretexts.
L’encariment dels queviures per les males collites i per l’exportació de blat que la guerra de Crimea afavoria que deixà una part d’Europa sense el blat rus provocà disturbis a Aragó i a Andalusia i, més tard, a Castella, on provocà la caiguda del govern
Telegrama d’Ems
Història
Telegrama que provocà un incident diplomàtic que originà la guerra entre França i Prússia (1870).
L’incident consistí en el fet que Bismarck féu publicar, adulterat, el text del telegrama oficial sobre la visita d’un delegat de Napoleó III a la ciutat d’Ems actualment Bad Ems, a Renània-Palatinat, República Federal d’Alemanya per demanar a Guillem I de Prússia la renúncia del príncep Leopold de Hohenzollern com a candidat al tron d’Espanya, vacant des del 1868 França aprofità l’ocasió per a declarar la guerra, que era precisament la pretensió de Bismarck
Trofeu Clausura
Atletisme
Competició d’atletisme en pista disputada a Mataró de forma periòdica entre el 1945 i el 1983.
Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’estadi municipal, el 1975,…
escàndol de l’Estraperlo
Política
Afer de corrupció política que provocà la fi de la coalició radicalcedista durant la Segona República espanyola.
Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès naturalitzat mexicà, i el seu soci italià Perlo o Perlowitz provaren d’obtenir de les autoritats republicanes la legalització d’una ruleta trucada que havien inventat anomenada estraperlo , per la combinació dels cognoms dels inventors Lluís Companys es negà a autoritzar-la a Catalunya, però pel setembre del 1934 Strauss aconseguí d’introduir-la al Casino de Sant Sebastià i després a l’Hotel Formentor Formentor, bé que fou immediatament prohibida per la policia Strauss exigí una compensació econòmica a diversos polítics per aquesta…
Federació Sindical Mundial
Història
Federació internacional de sindicats sorgida de la conferència obrera mundial celebrada a Londres (1945) sota la iniciativa de Walter Citrine, secretari general de les TUC britàniques i president de la FSI, i de Švernik, secretari general dels sindicats soviètics.
En el primer congrés París, 1945 eren representats prop de 70 milions de treballadors, 27 milions dels quals eren soviètics, i Citrine en fou nomenat president L’adhesió al Pla Marshall de la CIO incorporada a la Federació i de les TUC, a més de l’AFL no adherida a la FSM, provocà la separació d’aquestes centrals sindicals l’any 1948 L’escissió de la CET francesa, amb la creació de la CET-FO, provocà una nova divisió de la FSM En el segon congrés 1949, Di Vittorio comunista italià substituí Citrine en la presidència, i aquell mateix any les sindicals escindides TUC, CET-FO, CIO i l’AFL…
Henōtikón
Edicte d’unió, de tendència neocalcedoniana, promulgat per l’emperador Zenó, el 482, sota la inspiració del patriarca de Constantinoble Acaci, amb l’intent de reconciliar els calcedonians i els monofisites.
Fou rebutjat pel papa Fèlix III, el qual condemnà Acadi, fet que provocà el cisma acàcia
batalla de Vittorio Veneto
Història
Militar
Batalla que tingué lloc prop d’aquesta ciutat entre les tropes italianes i les austríaques, del 24 d’octubre al 3 de novembre de 1918, al final de la Primera Guerra Mundial.
La victòria italiana provocà la rendició austríaca i contribuí a l’enfonsament de la Monarquia Austrohongaresa
conveni de Tarascó
Història
Tractat signat a Tarascó (Provença), l’any 1176, entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Ramon V de Tolosa, pel qual aquest renunciava, a favor del primer, en canvi de 3 100 marcs d’argent, a les seves pretensions damunt el comtat d’Arle i els vescomtats de Millau, Gavaldà i Carlat.
Restà pendent d’arbitratge la successió del comtat de Melgor, que provocà una nova ruptura d’hostilitats
manifest de Brunsvic
Història
Proclama signada pel duc Carles-Guillem Ferran de Brunsvic a Coblença el 25 de juliol de 1792, en la qual, en nom de les potències coalitzades, amenaçava París amb la destrucció total, si la família reial patia el més petit ultratge.
Aquest manifest provocà en el poble de París una reacció que determinà l’atac a les Tulleries del 10 d’agost
Enterrament a Ornans
Enterrament a Ornans
© RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski
Pintura
Oli de Gustave Courbet (3,13 per 6,64 m), actualment al Musée d'Orsay, pintat a Ornans el 1849 i exposat a París al Salon de 1850-51 i, més tard, a les exhibicions de l’artista del 1855 i el 1867.
El seu realisme robust i un pèl matusser provocà la indignació de crítics i públic, acostumats als grans temes històrics de tradició romàntica