Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Burschenschaft
Història
Moviment d’estudiants universitaris alemanys creat a Jena (Turíngia) el 1815, amb l’impuls nacionalista i liberal sorgit en la guerra antinapoleònica.
La radicalització d’una part del moviment assassinat del poeta reaccionari August von Kotzebue en motivà la prohibició el 1819 per indicació de Metternich En la clandestinitat, dugué a terme una intensa activitat terrorista 1830-40, i participà en la revolució liberal del 1848 La seva bandera esdevingué el 1919 bandera nacional alemanya
Amicizia Cristiana
Societat secreta catòlica fundada pel jesuïta Nikolaus Diessbach a Torí el 1778, que pretenia fomentar l’apostolat en els medis intel·lectuals.
Pel seu caràcter secret i reaccionari fou suprimida el 1803 El mateix Diessbach havia fundat, el 1782, l’Amicizia Sacerdotale, per a la formació sacerdotal segons els principis d’Ignasi de Loiola El clergue PB Lanteri, collaborador de Diessbach, intentà de restaurar, el 1817, i ja amb més publicitat, l’Amicizia Cristiana, que prengué el nom d’Amicizia Cattolica fou dissolta el 1828
Leyenda Negra
Història
Segons la historiografia espanyola, interpretació pejorativa de la història d’Espanya, en particular la que fa referència als regnats dels Àustria i dels Borbó.
La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica descrits per Bartolomé de Las Casas en la…
Bienni Negre
Història
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anullades de fet La reforma agrària fou interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles Molts salaris foren reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república i…
Manifest del Partit Comunista
Història
Obra de Marx i Engels publicada a Londres poc abans de la revolució del 1848.
Fou redactada a petició de la Lliga dels Comunistes i esdevingué el programa de la Primera Internacional L’obra és dividida en quatre parts La primera, “Burgesos i proletaris”, analitza l’evolució històrica de la humanitat i enuncia el principi de la lluita de classes com a motor de la història Després d’analitzar el paper històric de la burgesia “la burgesia ha tingut dins la història un paper eminentment revolucionari”, assenyala l’aparició del proletariat com a classe antagònica, car la contradicció entre mode de producció social i sistema d’apropiació individual continua sense resoldre's…
Glosari
Periodisme
Conjunt dels articles que Eugeni d’Ors, signant Xènius, publicà diàriament a La Veu de Catalunya (1906-20) i a El Día Gráfico (també en català), part del 1920 i del 1921.
Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…
,
Revolución Cristera
Història
Alçament reaccionari contra el president mexicà Plutarco Elías Calles i el seu successor Portes Gil (1926-29), dirigit pels grups catòlics d’extrema dreta que s’oposaven a les mesures de reforma que tendien a minvar els privilegis de l’Església catòlica.
Els darrers brots de la revolta no foren vençuts fins el 1939
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…
Mallorca durante la Primera Revolución (1808-1814)
Historiografia catalana
Obra de Miquel dels Sants Oliver, escrita el 1901 a Palma.
Estructurada en cinc llibres El siglo XVIII , El Alzamiento , Los prisioneros de Cabrera , Los refugiados i Liberales y serviles , abraça el període comprès entre els anys 1808 i 1814, marcat per la guerra d’Independència espanyola, o guerra del Francès, i les Corts de Cadis En el primer llibre, tal com indica el títol, s’analitzen els esdeveniments més importants del s XVIII amb relació a l’illa de Mallorca L’autor ofereix una visió del que suposà el decret de Nova Planta, que considera el fet històric més important dels darrers segles, per tal com l’Estat espanyol passà a ser governat d’una…
Partido Popular
Partit polític
Partit espanyol creat el 1977 a Madrid amb el nom de Partido Unido de Alianza Popular, posteriorment conegut com Alianza Popular, que canvià el seu nom pel de Partido Popular en el seu IX Congrés Nacional (1989).
És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…