Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
tractat de Lausana
Història
Tractat signat el 24 de juliol de 1923 a Lausana per les potències occidentals, Grècia i Turquia després de les victòries turques sobre els grecs, i que abrogà de fet el tractat de Sèvres (1920).
Grècia cedí a Turquia Esmirna, la Tràcia oriental i Anatòlia i li reconegué el control de navegació pels estrets
pau de Catània
Història
Tractat de pau signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI, el 1372.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III
pau de Vervins
Història
Tractat signat a Vervins (Picardia), el 2 de maig de 1598, entre Enric IV de França i Felip II de Castella que posà fi als enfrontaments entre ambdues monarquies.
Felip II reconegué Enric IV i cedí a França el Vermandois, Calais i una part de la Picardia i la Bretanya Per contrapartida, França cedí Cambrai i el Charolais a Espanya Ambdues parts ratificaren els acords del tractat de Cateau-Cambrésis 1559
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
procés Sacco-Vanzetti
Història
Procés judicial que tingué lloc a Massachusetts, EUA (1920), en el qual dos immigrats italians, d’ideologia anarquista, Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, foren acusats de robatori i assassinat i condemnats a mort.
La inconsistència de la proves condemnatòries i les implicacions polítiques del cas provocaren una llarga controvèrsia i noves investigacions, que confirmaren la sentència La seva execució 1927 aixecà una onada d’indignació internacional L’any 1977 la justícia nord-americana reconegué la innocència dels acusats
pacificació de Gant
Història
Tractat signat el 8 de novembre de 1576 entre les disset províncies dels Països Baixos amb motiu del saqueig d’Anvers pels terços castellans amotinats.
El governador, Joan d’Àustria, reconegué de moment l’acord 1577, que sobretot exigia la retirada d’aquelles tropes i la solució de la qüestió religiosa, però que, de fet, uní tot el país contra Felip II, fins a la unió d’Arràs 1579
Unión Panamericana
Història
Organisme interamericà sorgit de la Unión Internacional de Repúblicas Americanas i fundat el 1910 a la quarta conferència panamericana de Buenos Aires.
Tenia la seu a Washington, i des del començament fou concebut com un instrument de l’imperialisme nord-americà Malgrat algunes resistències, la Unión reconegué el dret d’intervenció nord-americana al continent i acceptà la política proteccionista de Washington També s’ocupà dels intercanvis comercials i culturals El 1948, durant la conferència de Bogotà, fou incorporada a l' Organització dels Estats Americans
tractat de Versalles
Història
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l’anglohispanofrancesa del 20 de gener de 1783 La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l’intent de recuperar Gibraltar En conjunt, l’hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l’abast
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text que precedí la constitució francesa del 1793 votada per la Convenció el 24 de juny d’aquell any.
Era molt més radical que la del 1789, fet que s’explica pel context polític d’instauració de la democràcia política Proclamà la llibertat econòmica i completà el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebellió Reconegué també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública No arribà, tanmateix, a plantejar la modificació de la definició del dret de propietat que Robespierre proposava
Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Secció catalana de l’Oposición de Izquierdas al Partido Comunista de España, fou fundada el 1973 arran d’una escissió del PCE de caràcter prosoviètic.
A partir de 1976 el seu grup català prengué el nom d’Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya Com a alternativa al franquisme preconitzà un sistema democràtic basat en una aliança antioligàrquica i antimonopolista Reconegué el dret d’autodeterminació i defensà una estructura federal de l’Estat El 1977 esdevingué Partido Comunista de los Trabajadores Edità La Voz Comunista 1973-1977 i l’OPE al PSUC publicà Lluita Comunista
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina