Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Constitucions Egidianes
Història
Ordenació jurídica dels Estats Pontificis promulgada en el parlament de Fano, a les Marques, pel cardenal Gil de Albornoz (abril-maig del 1357).
Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae
tractat de l’Ebre
Història
Tractat establert entre Roma i Cartago l’any 226 aC, repartint-se les zones d’influència, segons el qual l’embocadura de l’Ebre era el límit nord de la zona cartaginesa i sud de la romana.
El fet que Sagunt, al sud de l’Ebre, resistís als cartaginesos, ha donat lloc a una llarga polèmica dels historiadors sobre la responsabilitat de l’origen de la segona guerra púnica i que algun autor modern Carcopino hagi suposat que l’Ebre al qual es refereix el tractat no fos el Xúquer, que aleshores també s’hauria anomenat Ebre
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea
Dret
Conjunt de drets que els ciutadans de la Unió poden oposar davant les institucions, els òrgans i els organismes d’aquesta, com també davant dels estats membres únicament quan apliquin el dret de la Unió.
El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000 Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a la vida…
Viage literario a las iglesias de España
Literatura
Obra històrica monumental, en vint-i-dos volums, composta per Jaume Villanueva i Astengo i publicada a Madrid —i, bé que no consta, impresa a València— entre el 1803 i el 1852.
Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…
,
Memoria renovata comitum et episcoporum Ripacurcensium
Historiografia catalana
Crònica escrita per un monjo del monestir d’Alaó al s. XII amb la intenció de corregir i ampliar la precedent Memòria o “crònica” del monjo Domènec, redactada al s. XI (vg. Memòria de Domènec d’Alaó).
Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…
Musica enchiriadis
Música
Tractat teòric del principi del segle X atribuït al monjo Hucbald de Saint-Amand.
Aquesta atribució, però, és conflictiva Sembla fora de tot dubte que fou escrit al voltant de l’any 900 en alguna regió del nord o de l’oest del territori franc Se’n conserven més de quaranta còpies manuscrites, fet que demostra l’àmplia difusió que tingué durant l’Edat Mitjana Molt sovint apareix formant un sol volum amb altres tractats, com l' Scolica enchiriadis La seva importància històrica rau en el fet que dona les primeres descripcions detallades de la música polifònica L’autor del tractat es refereix a l' organum i n’explica el funcionament a partir del moviment parallel…
Agenda 21
Document elaborat a la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament del 1992 celebrada a Rio de Janeiro.
És un pla d’acció que descriu els problemes globals actuals i la forma d’afrontar-los basant-se en els principis del desenvolupament sostenible Dividida en quatre seccions —dimensions econòmiques i socials, conservació i gestió dels recursos, reforçament de la tasca dels grans grups i mitjans d’execució—, es refereix tant a la contaminació, els residus i la biotecnologia com a la pobresa, el consum, la transferència de tecnologia i les llibertats polítiques En l’àmbit municipal, les anomenades “Agenda 21 locals” s’han aplicat a més de 1 200 ciutats d’arreu del món, destacant…
Secundari
Geologia
Era o eratema del Mesozoic que va des de -240 a -65 milions d’anys.
Comprèn tres sistemes o períodes de més antic a més modern Triàsic, Juràssic i Cretaci Els tres grups d’éssers vius que tenen un desenvolupament extraordinari en el Secundari són les gimnospermes, els ammonits i els rèptils D’aquests tres grups només els ammonits es poden considerar, pràcticament, exclusius d’aquesta era El Secundari representa un interval geològic de trànsit entre les formes antigues i les que tenen actualment el domini dels diferents ambients També és un interval de trànsit pel que es refereix a les orogènies a Europa el cicle hercinià s’acaba al començament…
Comissió Nacional del Mercat de Valors
Economia
Òrgan superior borsari espanyol que ordena, supervisa i inspecciona els mercats de valors i tot el que s’hi refereix.
Creada per la reforma del 1988, aquesta comissió fa respectar les regles del joc, protegeix els inversors, realitza enquestes i pot sancionar els professionals
Apocalipsi
Representació de l’Apocalipsi en una miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà de la Seu d’Urgell
Escrit profètic de l’evangelista sant Joan, enviat en forma de carta a les esglésies de la província romana d’Àsia.
Segons la tradició dels segles II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’…