Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Federació Local de Sindicats d’Oposició de Sabadell
Història
Organització que reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell en 1933-36.
Pel març del 1933 tenia 14 012 afiliats un 80% del total dels obrers, principalment de tèxtils 10 140, del metall 1 642 i de la construcció 1 500 Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local catalana que s’oposà, en 1931-33, a la direcció, per part d’elements de la FAI, d’aquella en fou expulsada pel setembre del 1932, i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya Els seus dirigents —en especial Josep Moix— no acceptaren el reingrés del 1936 i la dugueren, poc després d’esclatar la guerra civil, cap a la UGT Edità “Vertical…
Sindicats d’Oposició
Història
Organització sindical escindida de la CNT pel març del 1933, després del ple de sindicats confederals de Catalunya celebrat a Barcelona.
L’escissió es produí arran de la radicalització de les posicions entre els dirigents de la FAI, que gradualment en 1932-33 passaren a dirigir la Confederació Regional del Treball de Catalunya, i els líders sindicalistes signants del manifest dels Trenta El conflicte concret que desencadenà l’escissió se centrà en el plet presentat per la Federació Local de Sindicats Obrers de Sabadell després anomenada Federació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell , que des del 1932 es negà a pagar el segell confederal El 4 de juny de 1933 se celebrà el primer ple sindical de l’oposició a Barcelona es…
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa
Nom que adoptà el 1994 la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa arran de la seva transformació en un organisme permanent i amb institucions pròpies.
Amb seu a Viena, és formada per tots els estats d’Europa, els Estats Units d’Amèrica, el Canadà i els estats asiàtics de la CEI, per tal d’enfortir la democràcia pluralista a Europa, el respecte als drets humans i resoldre les disputes entre els estats membres Establerta el 1972, l’OSCE constituí la reunió de nivell més alt entre els dos blocs enfrontats durant la guerra freda , per tal com aplegà tots els membres de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia Fins el 1990, les cimeres tingueren lloc irregularment i depenent de la situació política internacional, i les actes aprovades no eren vinculants…
The Commonwealth

El Commonwealth of Nations
© Fototeca.cat
Associació de nacions constituïda per la Gran Bretanya (amb les seves antigues colònies i dependències) i per una sèrie d’estats sobirans nascuts de l’imperi Britànic.
Definició, funcionament i característiques Es regeix per un complex sistema de reunions i consultes, entre els quals sobresurten les reunions de ministres de finances i les conferències de caps de govern L’òrgan permanent del Commonwealth és la seva secretaria general, creada el 1965 L’organització comprèn indistintament repúbliques i monarquies, totes les quals, però, accepten el monarca britànic com a cap simbòlic L’anglès hi és el vehicle de comunicació i, alhora, el vincle més poderós subjacent a l’organització Dels 52 membres que el Commonwealth tenia l’any 2018, 31 eren repúbliques, 5…
Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
Política
Militar
Organisme creat pel tractat militar de defensa el 4 d’abril de 1949 per tal d’oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica.
Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…
Confederació Nacional del Treball
Míting de la Confederació Nacional del Treball a l’Olympia de Barcelona (21-07-1937); d’esquerra a dreta, Esgleas, F. Montseny i Cortés
© Fototeca.cat
Central sindical d’àmbit espanyol, que celebrà el seu primer congrés, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 al Saló de Belles Arts de Barcelona.
Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n'ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…
Esquerra Republicana de Catalunya

Oriol Junqueras, president, i Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, durant el Congrés Nacional del partit (setembre del 2011)
© Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit polític de Catalunya.
Dels orígens a la Segona República i la Guerra Civil 1931-1939 Fou creat a la Conferència d’Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931 per la unió del Partit Republicà Català , el grup de L’Opinió i Estat Català la Conferència representava uns 16000 afiliats La fusió tingué l’origen en el Comitè d’Enllaç dels Partits Republicans 1930 i en el Manifest d’Intelligència Republicana maig del 1930 Els seus principis polítics foren el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya i dels drets de l’home i del ciutadà, la federació amb els altres pobles ibèrics i la socialització de…
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit creat a Barcelona al 19 de març de 1931 en la Conferència d’Esquerres Catalanes.
Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…