Resultats de la cerca

Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d’Espanya, presidida per Ramon Sales El seu òrgan de premsa fou “FOC” 1932-33, dirigit per Llàtzer Casanovas

Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona Després de participar en la Comissió Mixta de Treball octubre de 1919, dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 que afectà uns 200 000 treballadors, impulsà la formació dels Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenetistes, i aconseguí en aquest sentit la collaboració del governador…

Organitzada pel Cerdanyola Club d’Hoquei, la primera edició consistí en un partit entre dos equips integrats per vint jugadors del mateix club, de 24 hores de durada i amb el resultat final de 176 a 158 Hi participaren alguns dels equips més rellevants del moment Deixà de disputar-se durant els períodes 1964-67 i 1972-75, però el 1976 el president Joan González Navinés el reinstaurà amb un nou format A partir dels anys noranta s’organitzà com a festa de comiat de la temporada, en la qual es disputaven una trentena de partits Entre el 2006 i el 2009 no hi hagué competicions, però l’any 2010 es…

Tenia la missió de dirigir, en nom de Ferran VII, la resistència contra els francesos i de reunir unes corts per reorganitzar el país El decret del 29 de gener de 1810 establí una regència de cinc persones La primera regència era formada per Pedro de Quevedo, bisbe d’Ourense, el general Francisco Javier Castaños, Francisco de Saavedra, Antonio Escaño, general de la marina, i el mexicà Miguel de Lardizábal, i presentà la dimissió en reunir-se les corts el 24 de setembre de 1810 el mes d’octubre es reduí a tres persones el general Joaquín Blake i dos marins, Gabriel Síscar i Pedro…

Organitzada pel Motoclub Moianès i anomenada també 24 Hores Resistència de Moià, s’inclou dins el Campionat de Catalunya de l’especialitat en terra Consisteix a fer el màxim nombre de voltes possibles en un circuit delimitat durant 24 hores Cada motocicleta és conduïda per un equip de tres o quatre pilots La primera edició es disputà al circuit del Prat, prova que guanyà l’equip format per Joan Argemí, Florenci Crusat, Manuel Casanovas i Pere Camprubí Posteriorment s’ha celebrat en altres circuits com el de Montbrú, Assistadors, Comes Nou i Circuit Verd de Moià, aquest últim des del 1987…

Les activitats foren iniciades el 1973 en ésser constituïda Ibèrica d’Hipermercats Ha procedit a l’absorció de les diverses empreses locals, que el 1981 unificà sota la marca Pryca L’any 2000, arran de la fusió amb Centros Comerciales Continente en Centros Comerciales Carrefour reforçà el seu lideratge en el sector dels hipermercats espanyols El 2001, amb 111 establiments, controlava prop del 50% d’aquest sector a tot l’estat, mentre que la participació en el ram dels supermercats, amb 153 establiments, era del 4,6%

Fundat el 1990, de la fusió de les dues úniques escoles de futbol americà que existien Llops del Parc i Uroloki Esdevingué un dels principals clubs catalans en formació de joves jugadors Les categories inferiors guanyaren més de vint títols durant els primers anys L’equip sènior es proclamà campió de la segona divisió espanyola de futbol americà LNFA 2 tres anys consecutius 2003, 2004, 2005, campió de la Lliga Catalana en cinc ocasions 2000, 2002-05 i campió 2001 i subcampió 2002 de la Copa Catalana 2001 L’equip júnior aconseguí la Lliga Catalana en cinc ocasions 1992, 1993, 1997, 1998, 2005…

Pretenia reorganitzar la colònia catalana, atès que feia uns sis anys que havia davallat el nivell d’activitat del Casal Català de Nova York Es fixà com a objectiu, la informació i difusió de la identitat política de Catalunya i el treball per una acció conjunta dels Països Catalans Pel que fa a les seves activitats culturals, cal fer esment de la creació d’un grup escènic i un esbart dansaire s’hi representaren obres d’autors d’anomenada com Rusiñol, Ignasi Iglésias, J Feliu i Codina i Albert Rexach s’hi organitzaren concerts de cançons tradicionals catalanes i exposicions, a…

Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000 alumnes, a…

Mort Companys 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, atès que l’ocupació nazi a França n'havia dispersat els consellers El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, JMBatista i Roca, i els vocals, Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí Vergés Quatre anys més tard el Consell s’amplià amb representants dels catalans d’Amèrica, on es constituí una delegació, presidida per Josep Carner, president Manuel Serra i Moret, vicepresident i Salvador Armendares, Baltasar Samper, Ferran Zulueta, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i Pujol,…