Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
La Rambla de Catalunya
Setmanari
Nom amb el qual continuà la publicació del setmanari La Rambla quan fou suspès en 1930-31 i, altre cop, quan fou suspès en 1935-36.
El segon cop, en reprendre la publicació, La Rambla esdevingué diari
Col·legi de la Sapiència
Col·legi eclesiàstic fundat a Palma (Mallorca) pel canonge lul·lista Bartomeu Llull l’any 1633, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a dotze col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner.
Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons
Les Illes d’Or
Col·lecció iniciada el 1934 per Francesc de B. Moll, nucli —juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d’Antoni M. Alcover— de l’Editorial Moll .
En fou interrompuda la publicació el 1938, durant la guerra, i pogué reprendre —amb certes limitacions— el 1941 N'han aparegut més de cent volums, sempre d’autors baleàrics —des de Ramon Llull fins als escriptors més recents— o, almenys, sobre temes relacionats amb les Balears, en un pla de divulgació És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d’una manera seriosa
La Rambla
Setmanari
Setmanari catalanista i esportiu, aparegut a Barcelona pel febrer del 1930 en substitució de la publicació totalment esportiva La Nau dels Esports (1929-30).
Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla
TBO
Portada d’un número extra de TBO en català
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil il·lustrada, publicada en castellà a Barcelona del 1917 al 1983.
Entre els dibuixants de la primera època, que s’estén fins a la guerra civil, sobresurten Ricard Opisso, Serra i Massana, Manuel Urda, LFortón, Antoni Utrillo, OSoglow, Marí Benejam, Artur Moreno i Tínez A la segona època, iniciada el 1941, hi continuaren molts dels mateixos dibuixants A més de la sèrie Los grandes inventos del TBO , procedent de l’etapa anterior, destacà la de La familia Ulises , prototips de la família petitburgesa catalana de postguerra creada pel director de la revista Carles Bech i el dibuixant Marí Benejam Nous dibuixants destacats foren Joaquim Muntañola, Josep Coll,…
la Ilíada
Literatura
Títol amb què és conegut un dels dos poemes èpics atribuïts a Homer.
Consta de més de quinze mil hexàmetres, dividits en vint-i-quatre cants o llibres, i té per tema la ira μῆνις d’Aquilles i les seves conseqüències Desposseït d’una captiva per Agamèmnon, cap de l’exèrcit aliat grec que bloca Troia per rescatar Helena, Aquilles es retira a la tenda La seva absència ocasiona desastres terribles als grecs, però ell no consent a reprendre les armes fins que, occit el seu amic Pàtrocle per Hèctor, cap dels troians, sent deler de revenja Dona mort a Hèctor, i l’obra fineix amb els funerals d’aquest i els de Pàtrocle Poema basat en un fet històric comprovat pels…
col·legi de Sant Pau
Col·legi de la Companyia de Jesús fundat el 1544, a València, per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat.
Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom Arribà a una convivència pactada amb la universitat El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari convictori de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis Fou collegi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca Des del 1700 hi residiren pares missioners Expulsat l’orde 1767, la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances…
Comissió Internacional per a l’Exploració Científica de la Mar Mediterrània
Organisme internacional que té com a objectiu l’estudi, promoció i protecció de la mar Mediterrània i de la mar Negra.
L’assemblea constitutiva, actualment formada per 23 estats membres i presidida pel príncep Albert I de Mònaco, es dugué a terme a Madrid el 1919 en presència dels següents estats fundadors Egipte, França, Grècia, Itàlia, Mònaco, Espanya, Tunísia i Turquia Els primers anys es caracteritzaren per l’exploració de la Mediterrània a càrrec dels diferents estats membres de la Comissió, així com de la fundació de diferents estacions marines La Segona Guerra Mundial suposà una gran sotragada que estigué a punt de fer-la desaparèixer No obstant això, el 1951 se celebrà a París el 12è Congrés de la…
Agrupació Excursionista de Granollers

Agrupació Excursionista de Granollers
Agrupació Excursionista de Granollers
Excursionisme
Entitat excursionista de Granollers.
Fundada el 1928, durant els primers anys organitzà cursos i conferències sobre geografia, topografia, arqueologia i fotografia Publicà el Butlletí de l’entitat 1931-36 Tenia les seccions feminal, d’estudis, d’atletisme i d’infants, a les quals s’afegí, el 1934, la d’esports de neu Després de la Guerra Civil, reprengué les activitats el 1940 amb una única secció d’atletisme, a la qual es van afegir posteriorment les d’excursionisme, d’esquí, de tennis de taula i de columbofília Es divulgaren estudis i articles científics a càrrec sobretot de Josep M Puchades i Salvador Llobet A partir del 1955…
The Times
Periodisme
Diari britànic fundat a Londres l’any 1785 per l’impressor John Walter amb el nom de Daily Universal Register i que tres anys més tard adoptà el nom actual.
Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s XIX Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa i de noves tècniques…