Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Col-i-Flor
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona del 6 de març al 15 de maig de 1904.
Escrita en català i castellà, prosa i vers, fou una publicació vinculada a l’Sport Club de Barcelona La dirigia el promotor esportiu Ricard Cabot, que informava en to humorístic de la vida associativa de l’entitat De periodicitat quinzenal, constava de vuit pàgines i se’n publicaren sis números, reproduïts en ciclostil
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
Terra Mítica
Economia
Parc temàtic situat al terme municipal de Benidorm (Marina Baixa), inaugurat l’any 2000.
Amb una extensió en origen d’1050000 m 2 , en el moment de la inauguració era el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana El parc tingué una inversió inicial de 270 milions d’euros L’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat Valenciana, la CAM i Bancaixa Conté cinc zones temàtiques Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria, els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos Hi ha també atraccions…
Liber feudorum Ceritaniae et Rosilionis
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté documentació, sobretot del període 1172-76, sobre els vincles feudals i homenatges prestats i pactats entre els comtes de Cerdanya i els seus nobles, i també nombroses escriptures del comtat del Rosselló i els antics dominis provençals del casal de Barcelona del període 1128-1241.
Desenvolupament enciclopèdic Gran part dels documents 266 dels 272 també estan reproduïts al Liber feudorum maior LFM en el mateix ordre i, fins i tot, amb les mateixes errates de transcripció Destaca la sèrie documental relacionada amb els grans barons feudataris dels comtes de Cerdanya, com Galceran de Pinós, Ramon Bernat de Castelladral, els Mataplana, Ramon de Castellbò o els bisbes d’Urgell Pel Rosselló, apareixen els capbreus dels drets comtals sobre Empúries i Peralada, les convinences feudals entre els comtes d’Empúries i els del Rosselló, o el jurament de fidelitat dels…
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…
Llibre de les solemnitats de Barcelona
Història
Llibre manuscrit redactat per l’escrivania del racional del Consell de Cent i compost per set volums, que recull els esdeveniments més destacats i solemnes celebrats a la ciutat de Barcelona des del final del segle XIV fins al principi del segle XVIII.
El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’…
, ,
El Archivo
Historiografia catalana
Revista d’història creada l’any 1886 per Roc Chabàs i Llorens, canonge arxiver de la catedral de València, que en fou director des de la seva fundació fins a la seva extinció el 1893.
Subtitulada primer Revista literaria semanal , des del tom II, prengué la denominació, més apropiada, de Revista de ciencias históricas Se’n publicaren 7 toms —d’unes 400 pàgines cadascun— i a l’inici tingué una freqüència setmanal el tom I, publicat en quadernets, el primer dels quals de 8 pàgines, abraça del 6 de maig de 1886 al 28 d’abril de 1887, que esdevingué mensual d’ençà del tom II juliol del 1887 al juny del 1888 El volum III abraça el període que va del juliol del 1888 al desembre del 1889, el IV cobreix l’any 1890, el V inclou del juliol al desembre del 1891 i el VI 1892 i el VII…